El Parlament de Catalunya ha viscut avui al migdia una d'aquelles votacions històriques. Amb una àmplia majoria de quasi el 90% dels diputats de la cambra ha aprovat una resolució de resposta a la situació per la que travessa un Tribunal Constitucional que encara ara aspira a emetre una sentència (més dura que tots els esborranys que havien circulat) sobre l'Estatut.
Els diputats catalans demanen que es declari incompetent en la matèria i es comprometen a promoure de forma conjunta un canvi de les regles del joc. La fotografia del panell de votació és la mateixa de fa cinc anys. El 2005, concretament un 30 de setembre, el Parlament va aprovar una proposta d'Estatut per remetre a les Corts en compliment de les promeses electorals de CiU, PSC, ERC i ICV. Era un text de gran calibre que, sense posar en qüestió el marc autonòmic, si que obria una via federal sincera a l'Estat i garantia una relació de tu a tu entre Catalunya i Espanya. La foto és doncs la mateixa però les ferides de guerra que acumulen els partits catalans cinc anys després d'aquella imatge res tenen a veure.
Durant aquests anys una forta campanya anticatalana, instigada pel PP des de l'oposició i que ha aconseguit que, en un context polític i econòmic menys favorable el PSOE es replegués, ha fet menys viable el model d'Estat que proposava aquell Estatut. Segurament per això ERC va subscriure -a més de votar- aquell Estatut del 30 de setembre de l'any 2005 i no ha fet el mateix amb un text que, segons ha constatat adolorit Joan Puigcercós, no servirà per res perquè en el marc autonòmic molt poc o res hi ha a pelar.
Més enllà d'un cert tacticisme d'Esquerra, que no va ensenyar les seves cartes d'entrada i va participar de la negociació com si estigués disposada a signar la resolució tot i que el cap de setmana passat ja havia quedat clar que no inclouria cap tipus de relat sobre les retallades del text estatutari en les diferents fases, queda la imatge de Mas intentant-se erigir (amb el suport d'alguns mitjans) en moderador i forjador de pactes en la política catalana i la del president Montilla buscant ocupar el lloc central en defensa de l'Estatut.
Caldrà veure fins on arriba la unitat catalana i si n'hi ha prou per aturar una sentència en precampanya, tal i com pretenen els tres grups promotors del text aprovat ahir. Però el que és clar és que aquesta és molt menys reforçada que la de fa cinc anys. Les ferides pesen.
