Finalment no hi va haver fumata blanca. Les dues noves formacions independentistes, Solidaritat Catalana per la Independència i Reagrupament Independentista, no concorreran a les eleccions de manera conjunta. Malgrat compartir objectius, Joan Laporta i Joan Carretero no han pogut conciliar els seus interessos personals en una única candidatura netament independentista.

La reunió que es va celebrar ahir a la nit a Barcelona durant més de dues hores va servir per llimar diferències, però l'acord va ser impossible. De fet, ja feia setmanes que s'intuïa que l'excessiva personalització dels dos projectes podia acabar amb una divisió de les opcions netament independentistes que concorreran a les eleccions.

Com ja explicàvem divendres, en la història d'amor-odi que han mantingut Joan Laporta i Joan Carretero en el darrers any, han pogut més els recels personals que les sinergies polítiques, un mal habitual entre l'independentisme. De fet, la relació política entre l'exalcalde de Puigcerdà i l'expresident del Barça guarda cert paral·lelisme al duel que han mantingut durant molts anys Joan Puigcercós i Josep-Lluís Carod-Rovira a Esquerra Republicana.

Com Puigcercós, Carretero disposava d'una bona estructura territorial i, com Carod, Laporta és un candidat molt més transversal i conegut. Ja abans de la creació de Solidaritat Catalana, una candidatura de Laporta amb Reagrupament multiplicava les possibilitats de treure representació al Parlament de la jove formació de Carretero. El problema és que mesos després d'aquell congrés en què Laporta va participar, l'espai independentista malgrat créixer ha seguit atomitzant-se pels excessius comptes pendents entre els seus líders.

Electoralment parlant, aquesta atomització pot acabar sortint molt cara a l'independentisme. Tot i les bones intencions del comunicat consensuat amb la reunió, en què s'assegura que les dues formacions "sumaran lleialment" perquè comparteixen objectius, una campanya electoral com la que es presenta és un escenari que afavoreix poc el fair play. Tampoc la inexistent llei electoral que s'aplica a Catalunya beneficia els més petites.

Però probablement el que més perjudica d'aquest no acord és la sensació de falta de credibilitat, d'incapacitat d'arribar a un projecte comú malgrat compartir objectius. Són massa anys de criticar Esquerra i Convergència per no haver sumat en els darrers anys com per ara fer el mateix.