Tot, malgrat la legitimitat del règim constituït el 14 d'abril del 1931 i que va provocar que el rei, el Borbó Alfons XIII, deixés Espanya. Avui en dia, el republicanisme és una idea que cotitza a la baixa. Cap partit, llevat d'ERC i ICV-EUiA, tot i que de forma més simbòlica presa encara del suport del PCE i de Santiago Carrillo, en fa bandera.

El PSOE i el PSC ho fan, de tant en tant, només d'una manera simbòlica i com a reivindicació d'uns valors. El canvi de model d'Estat no està plantejat com a alternativa en cap cas. CiU, al seu torn, sempre ha buscat bastir unes bones relacions amb la Corona, segura que això els donaria més bona entrada a Madrid, tant a nivell polític com econòmic, i que, davant certs sectors de poder del país, actuaria com a bàlsam i contrapunt als rivets sobiranistes que, de forma molt calculada, exhibeixen alguns dirigents de la federació.

Per això no hi ha hagut avui actes polítics de cap tipus, més enllà dels que per exemple ha celebrat ERC, per commemorar la proclamació que va fer Francesc Macià. Les institucions li han fet el buit perquè encara ara hi ha molts ciutadans que veuen la República com quelcom arnat i que s'associa a la guerra civil, oblidant que la van provocar els militars colpistes i no els polítics republicans, que amb més o menys èxit van intentar mantenir l'ordre en uns anys molt convulsos a nivell social i polítics.

A Madrid hi ha sectors nostàlgics que esperen la tercera república. La segona va tenir un impuls molt potent tant a Catalunya com a Euskadi, que hi veien una forma eficaç de modernitzar Espanya i que aquesta integrés les minories nacionals. Ara, vuitanta anys després, catalans i bascos volen repúbliques pròpies.