La caiguda del PSC ha estat espectacular. El PSOE s'ha enfonsat arreu de l'Estat però el PSC el 2008 havia aconseguit els seus millors resultats a Catalunya. Com que partia de més amunt la caiguda ha estat més dura. Ja estava previst que Iniciativa podria recuperar part del vot socialista. El dubte estava en qui s'emportaria la resta de les pèrdues socialistes, si el PP o CiU.
Moltes enquestes havien pronosticat que els populars podrien trencar el seu sostre i no ho han aconseguit. CiU ha acabat de manera contundent recuperant el vot socialista (caldrà analitzar amb calma quina part hi ha hagut de traspàs directe) i acostant-se als resultats de les millors èpoques. De tot el triplet convergent d'aquest cicle electoral, probablement aquest, per inesperat és el més celebrat. El PP ha aconseguit els seus millors resultats de la història a l'Estat però no pas a Catalunya. Una vegada més, fet diferencial.
Pel que fa a l'independentisme, ERC aconsegueix aturar el cicle a la baixa després de moltes derrotes seguides. Els resultats no són brillants però són un bon aval per a Oriol Junqueras. Eleccions difícils per molts motius però sobretot perquè el seu adversari més proper, CiU, estava en creixement. Es fàcil anar amunt quan els adversaris més propers van avall però no ho és tant mantenir-se quan el partit amb qui comparteixes part de l'electorat està en clar ascens. Tampoc ho és quan la direcció i els candidats són nous, i quan durant una colla d'anys has tingut tot el teu entorn enfadat, per dir-ho amb paraules suaus. D'ara en endavant el repte és guanyar-se la confiança de l'electorat mitjà que, com s'ha demostrat en aquestes eleccions, viu totalment aliè a les tendències de les xarxes socials i als Trending Topics de Twitter.
