El canvi de direcció d'ERC ha obert les possibilitats a un pacte nacional amb CiU que permeti donar resposta a l'ofensiva espanyolitzadora desencadenada amb la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut i comenci a donar concreció al que Artur Mas anomena transició nacional, que té amb el pacte fiscal el primer objectiu.
Els republicans ja han fet els deures. La nova direcció que encapçala Oriol Junqueras ha estès la mà als nacionalistes per recolzar-los al Parlament, on no tenen majoria absoluta, en aquells temes que siguin un clar i significatiu avenç en el terreny de la construcció nacional. Les primàries per escollir candidat al congrés, amb la derrota contundent de Joan Ridao, han posat punt i final a l'estratègia del tripartit i demostren que la militància republicana està disposada i té ganes d'obrir una nova etapa amb CiU.
Ara la pilota està en mans de la federació nacionalista. L'exclusió de CiU de la reforma constitucional exprés pactada pel PSOE i el PP sembla que ha acabat d'obrir els ulls a aquells sectors de la federació que encara esperaven alguna cosa d'Espanya. I la futura majoria absoluta del PP que anuncien totes les enquestes acabarà de tancar totes les portes a una possible col·laboració que no passi per la submissió.
L'hora de la transició nacional ha arribat perquè no hi ha un altre camí per avançar com a país, un cop enterrat també el federalisme socialista. El debat de política general d'aquesta setmana servirà per veure si això de la transició nacional era només un lema per tapar els pactes amb el PP o és una realitat que arrenca. I per fer-la possible, el primer que s'ha de veure és un canvi d'aliances al Parlament, perquè l'única transició nacional que es pot fer amb el PP és la d'anar marxa endarrere.
