Tornar-hi amb unes eleccions queda molt lluny i la travessia del desert pot ser massa llarga, fins i tot insuperable. Per mirar de trobar el nord, Pere Navarro va oferir al president de la Generalitat un acord de legislatura, per donar estabilitat en temps de crisi i sobretot per donar oxigen als socialistes.

L'acord començaria pels pressupostos, tot i que amb condicions, i es podria estendre a altres lleis com la de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Però Navarro no va parlar de pacte fiscal, que és la pedra de toc de la legislatura. Els socialistes fan una trampa semàntica, parlen de pacte fiscal federal, que no vol dir res més que una millora de l'acord vigent, perquè no contempla la recaptació de tots els impostos per part de l'administració catalana.

Però Mas també sap que camí del pacte fiscal toparà tard o d'hora amb la paret de la majoria absoluta del PP i necessita els socialistes per fer una majoria prou important al Parlament per ser escoltat a Madrid. Amb ERC i ICV, CiU no en té prou per fer força pel pacte fiscal.

Per tant, tot i la resposta freda del Govern a la iniciativa de Navarro, hi pot haver moviments en els propers mesos. Un PP endurit, que no només faci el sord a les reivindicacions catalanes sinó que amb l'excusa de la crisi practiqui polítiques involucionistes, pot acabar fent insostenible l'aliança de CiU amb els populars a Catalunya que ha funcionat aquesta primera part de la legislatura. Potser arribarà el dia que caldrà canviar d'aliances i Artur Mas podrà triar entre la plàcida sociovergència o anar amb ERC i iniciar d'una vegada la famosa transició nacional que va prometre a les eleccions convocant un referèndum pel concert.