Psc

Barcelona · La derrota salva els socialistes catalans d'un canvi brutal de paradigma. Els permetrà seguir fent la viu-viu i tibar la corda amb un partit socialista amb el qual ara hi tenen menys a veure que mai.

El congrés del PSOE obliga la direcció del PSC, que comanda Pere Navarro per ara sense massa brillantor, a recuperar els acords del seu congrés. I això vol dir a garantir que els socialistes catalans tinguin veu pròpia i a redefinir les relacions amb el PSOE, cosa que no vol fer l'equip que lidera Alfredo Pérez Rubalcaba. Navarro es va comprometre a això i també a bastir una gran aliança d'esquerres a nivell polític i social Catalunya endins i de la que encara no se'n sap res. Més aviat la nova direcció del partit, on el protagonisme màxim és pels alcaldes metropolitans, busca acords pragmàtics amb CiU que els facin la vida molt més còmoda als seus municipis.

A la pràctica el PSC ha quedat fora de la direcció del PSOE. Només hi té dos vocals (José Zaragoza i Esperança Esteve) que poc tenen a dir en la configuració de les decisions i el dia a dia del segon partit de l'estat, que ja ha avançat que no està disposat a ser una federació de partits i que vol tenir una veu única i una intervenció directa en la política d'aliances. ERC i ICV miren amb cert escepticisme la situació. Ningú els ha dit res d'aliances pel progrés i saben que una victòria de Chacón els hauria facilitat les coses i els hauria permès somiar, amb més facilitat, en incorporar la gran massa progressista i catalanista que a finals dels anys 90 va votar el PSC i que en els darrers anys, quan s'han aguditzat les contradiccions, se'ls ha anat escapant.

Les coses seguiran igual, el PSC seguirà fent la viu-viu amb el PSOE però sembla que no hi ha res que permeti pensar que el socialisme català estigui en la via de recuperar el pols i tornar a ser una alternativa real i creïble als governs de CiU. L'alternativa es farà esperar i vindrà d'una altra banda.