El dimarts va ser un dia molt dur per al futur president d'ERC un cop es va conèixer el no de Ferran Requejo a encapçalar-la i es van constatar moviments interns de suport a Ridao davant la creixent desorientació.

Amb el partit trinxat, Junqueras havia fet el pas de liderar-lo i va pactar amb totes les famílies més o menys organitzades al llarg del passat mes de juny i juliol. Algunes d'elles, com els afins a Joan Puigcercós i Anna Simó, van escenificar una mena de desarmament unilateral i autodissolució del seu sector que no va convèncer, però, tots els quadres que fins ara es movien en els entorns de la direcció d'ERC. L'aparell de la seu nacional de carrer Calàbria veia com la federació de Barcelona sortia, malgrat el fracàs de l'experiència d'Unitat per Barcelona de Jordi Portabella, enfortida de cara al proper congrés i ells apareixien com els causants de tots els mals del partit i els més castigats.

A Junqueras i a Marta Rovira ningú els qüestiona el lideratge del partit, però més d'un i de dos dirigents de l'antic aparell estaven enrabiats i disposats a fer-los la guitza i donar ales a Joan Ridao, que no tenia cap possibilitat real de qüestionar Junqueras, perquè disputi al consell nacional del setembre el cap de cartell a Madrid a Bosch. Així les coses, el procés electoral intern que no ha passat Junqueras l'haurà de passar ara entre els quadres, i a través de Bosch com a persona interposada, per doblegar Ridao, que representa l'únic sector de l'actual direcció que Junqueras no havia volgut sumar al seu projecte.

El nou president d'ERC no podia complaure Ridao, que s'ha forjat una imatge i un discurs molt escorat a l'esquerra que Junqueras, que aspira a un partit més centrista i amb algun toc liberal. No el podia complaure perquè Ridao no hauria acceptat res que no fos el cap de cartell a Madrid. I per aquesta plaça Junqueras, que s'havia autodescartat com a candidat per incompatibilitat amb la direcció del partit i l'alcaldia de Sant Vicenç dels Horts, volia tant si com no un independent. Ridao aspirava primer a presidir el partit i encapçalar a Madrid.

Després es conformava amb ser cap de cartell i poder situar com a segon el portaveu del partit Ignasi Llorente, el dirigent que li és més fidel. Ara fins i tot s'especula amb que pugui acceptar anar de dos de Bosch en pro de la unitat.

Els quadres del partit, ara sembla que també els afins a Puigcercós, deixaran, pel que sembla, Ridao a l'estacada de cara al consell nacional i tancaran files amb Junqueras i el seu candidat. El nou president d'ERC haurà après que, en un partit amb tantes ferides com el que hereta de Joan Puigcercós, no es pot permetre el luxe de desairar ningú. Tothom es veu amb cor (si més no fins ara) de revoltar-se i plantar cara a la direcció.