El proper 11 de juny es constitueixen els ajuntaments catalans. La setmana que ve serà, doncs, clau per tancar els pactes que permetran governar a molts consistoris, amb una CiU que buscarà tenir un ou a cada cistella en funció del municipi.
CiU va ser la gran vencedora de les municipals i, malgrat que la suma de vots de l'antic tripartit va ser globalment major a la dels convergents i el PP, a la majoria de grans ajuntaments i a la Diputació de Barcelona les dues forces conservadores poden establir pactes estables.
Però Artur Mas no vol arribar a unes eleccions generals, les de març de 2012, amb el PP com a parella de ball a Catalunya. Deixar-se caure en braços d'Alicia Sánchez Camacho és una opció fàcil, que assegura el poder municipals a ciutats com Tarragona, Reus, Mataró o la Diputació de Barcelona, i a l'hora garanteix un trànsit tranquil pels pressupostos i les reformes econòmiques i administratives més importants de la legislatura. És el que li demanen molts dirigents del seu entorn, la CiU amb menys tremp nacional que considera que la demonització del PP no és més que una herència del tripartit que també cal esborrar.
Altres són conscients que generalitzar els pactes amb el PP, quan les campanyes anticatalanes o els recursos al Tribunal Constitucional i les iniciatives contra la llengua del seu estol mediàtic encara són vives al record de molts catalans, fa encara menys creïble la transició catalana anunciada per Artur Mas amb el concert econòmic i el dret a decidir incorporats. A més, els pactes amb la dreta espanyolista a Catalunya donarien ales a la formació de Mariano Rajoy, que encara somia amb arribar a la Moncloa amb majoria absoluta a les eleccions que se celebraran en menys d'un any. CiU ha confiat gran part del seu èxit polític a que ningú tingui majoria absoluta a Madrid i a poder usar els seus vots d'una forma mercantil i efectiva per cobrar-se peces importants com un nou acord de finançament que, per fi, singularitzi Catalunya o un model de gestió descentralitzat de l'aeroport del Prat.
Els ajuntaments seran doncs una pedra de toc però difícilment CiU ensenyarà la poteta i es decantarà. Si a Badalona fa content el PP, a Tarragona procurarà acontentar els socialistes i a Manresa o Barcelona rondarà ERC encara que li suposi governar en minoria, circumstància que fins ara havien criticat apel·lant a la necessitat de governs forts. Hi haurà subhasta de pactes però CiU intentarà tenir un ou a cada cistella.
