Els darrers esdeveniments al nord de l'exprovíncia sèrbia de Kosovo han obligat al Parlament europeu a moure peça i comprometre's amb el nou Estat. Malgrat que la UE ja tenia desplegades les forces de la missió EULEX amb el suport de la majoria d'estats membres, el Parlament encara no s'havia pronunciat sobre el reconeixement internacional del nou Estat. Vint-i-dos països membres ja l'han reconegut però encara n'hi ha cinc que no ho han fet: Espanya, Xipre, Eslovàquia, Grècia i Romania. Curiosament, són els estats membres que compten amb minories nacionals dins del seu propi territori. 

L'europarlament votà ahir, a proposta d'un diputat austríac, una resolució on s'afirma literalment que "els eurodiputats donarien la benvinguda a un reconeixement de Kosovo per part de tots els Estats membres". La resolució fou presentada després d'uns dies de força tensió al nou Estat de majoria albanesa. Afegit a l'enfrontament diplomàtic que Sèrbia i Pristina mantenen a l'ONU, els brots de violència mantenen en alerta a les dues parts. La setmana passada un desconegut llançà una granada de mà en una concentració de serbis a la ciutat de Mitrovica per protestar contra la instal·lació d'una oficina del govern kosovar a la regió. L'autoria de l'atemptat no s'ha aclarit: la majoria albanesa ha acusat als radicals serbis de perpetrar l'acció, mentre que autoritats acusen a terroristes albanesos. L'explosió de la granada provocà un mort i diversos ferits.

La resolució de l'Europarlament confirma el posicionament clar de les institucions europees i l'aïllament diplomàtic de Sèrbia, que es veuria obligada a negociar sobre l'estatut del seu nou veí, que encara no ha reconegut, durant aquest mateix estiu. Tot dos estats saben que la importància del posicionament europeu és enorme ja que les bones relacions amb la UE són una prioritat en política exterior. La resolució també feia referència a l'opinió no vinculant sobre la secessió de Kosovo que la Cort de Justícia Internacional està previst que emeti a finals d'aquest mes. Els eurodiputats consideren clau aquesta decisió per tancar els conflictes diplomàtics oberts i per encarrilar la prosperitat de la regió. Tot fa pensar, a hores d'ara, que la Cort emetrà una sentència positiva i considerarà la secessió dins del marc de la legalitat internacional, obligant a les parts a comprometre's a emprendre negociacions sobre les carpetes pendents com ara la minoria sèrbia de la regió de Mitrovica.