La direcció d'Esquerra Republicana ha adoptat una posició discreta davant l'esclat de diversos casos de corrupció que afecten a noms importants del món de CiU i del PSC. Mentre socialistes i convergents s'esbatussen acarnissadament, amb aquella tàctica tan infantil com estèril del "i tu més", els republicans opten per mirar d'abordar la qüestió des d'un punt de vista constructiu, aportant mesures per regenerar la política, amb la tranquil·litat que els dóna ser l'únic partit català, juntament amb ICV, que no té cap cas de corrupció a les seves files.

No fa massa temps ERC va ser objecte d'una campanya d'intoxicació sobre el seu sistema de finançament com a partit, basat en les quotes que els càrrecs institucionals paguen voluntàriament. Un sistema perfectament legal i transparent que ara s'ha vist que és probablement el més raonable, molt millor en tot cas que les donacions anònimes que reben altres partits per part de personatges foscos -cas Millet- o les comissions milionàries que s'embutxaquen altres persones -cas Pretòria-, tot aprofitant-se de requalificacions urbanístiques.

Els escàndols d'aquests dies haurien de servir per abordar d'una vegada per totes el debat sobre el finançament dels partits, per extirpar les formes opaques que encara persisteixen al voltant de la democràcia i per fer net de personatges que s'aprofiten de la política per enriquir-se. La necessitat de regeneració és un clam social, però no tothom parteix de les mateixes condicions per liderar-la. Hi ha partits que estan en millors condicions que altres, que tenen més autoritat moral, perquè n'hi ha alguns que tenen plom a l'ala i ara no poden donar lliçons.