Si fa unes setmanes aquestes cròniques relataven els problemes de Prisa per mantenir la integritat de la seva línia editorial, ja que tot indica que hauran d'obrir el seu accionariat a socis externs, avui toca relatar moviments semblants a El Mundo, l'etern rival del diari El País. El grup RCS, propietari de la capçalera, ha entrat en pèrdues aquest tercer trimestre. En el balanç presentat pel grup liderat per Rizzoli, queda palès que és el mal comportament econòmic d'El Mundo el que col·loca el conglomerat mediàtic en la zona de números vermells. Si s'extragués el rotatiu espanyol del compte de resultats, encara hi hauria marge de beneficis (si bé és cert que en el context actual aquest marge s'ha reduït considerablement arreu, a nivell internacional).

 

De fet, ja a mitjans de maig l'editora d'El Mundo, Unedisa, va alertar la plantilla de l'horitzó summament complicat que es dibuixava a curt i mig termini. El director general Antonio Fernández Galiano, de fet, ja ha anunciat un imminent Expedient de Regulació d'Ocupació. I els salaris dels càrrecs alts, que tenen un component variable molt important en funció de resultats, també s'han reduït de manera dràstica.

 

El descontent de RCS amb les seves adquisicions espanyoles és tan gran que ja al juny va muntar un consell d'administració extraordinari per tractar específicament d'aquest problema. Cal tenir en compte que, malgrat la crisi, els ingressos publicitaris han pujat un 2,1% quan no s'hi compten els mitjans de Recoletos. En canvi, si s'hi incorporen, aleshores la xifra passa de ser positiva a negativa (-2,7%). En un context així, el marge del director d'El Mundo, Pedro J. Ramírez, per a batalles personals i polítiques, queda reduït en favor de les maniobres més descaradament comercials.