Finalment s'ha acomplert el mal presagi i la Llei espanyola de l'Audiovisual ha estat aprovada. Encara queda resoldre el seu pas pel Senat, on el PP té majoria, però tot fa pensar que el text tirarà endavant sense cap canvi substancial. Es tracta d'una Llei que obvia les estructures ja existents a llocs com Catalunya i que envaeix competencialment diferents àmbits. El CAC és un dels principals perjudicats, però també ho serà la indústria audiovisual del país, ja que les disposicions de la Llei semblen fetes a mida per satisfer un determinat grup d'empresaris del sector situats a Madrid i, per a més senyes, amiguíssims de la vicepresidenta espanyola María Teresa Fernández de la Vega.

Ha sobtat en especial el paper de CiU en el procés, ja que ha ajudat a tirar la Llei endavant a canvi de poder-se penjar una dubtosa medalla: la d'aconseguir la reciprocitat que permeti a TV3 ser vista al País Valencià. Medalla de llautó perquè l'acord ja hi era i, per més inri, el problema no és tant disposar d'un pacte com aconseguir que el PP el faci complir: és coneguda la seva reticència a qualsevol articulació de l'espai català de comunicació que els inclogui. Fa unes setmanes, en un acte organitzat pel Col·legi de l'Audiovisual, des de la CCMA es feia saber que s'havien aprovat unes mesures per unanimitat per tal de denunciar l'esperit invasiu de la Llei, Malauradament, la unitat ha resultat només estètica, ja que a l'hora de votar el text han primat els interessos partidistes: CiU ha aprofitat per reivindicar el seu paper a Madrid i els diputats del PSC han evidenciat una vegada més que entre quan han de triar entre el país i el PSOE, la seva primera fidelitat és clara.