El sectarisme dels mitjans de comunicació espanyols és greu i sistemàtic. Les immadureses de la CUP en relació al procés o les desafortunades declaracions del jutge Santiago Vidal han originat comentaris molt agressius dels mitjans unionistes.
Hi haurà normalitat quan es pugui superar el colonialisme informatiu, quan es creï una indústria comunicativa pròpia i quan el sectarisme polític no tingui segrestats els mitjans"
Amb massa facilitat utilitzen la mentida i l'insult com si la llibertat d'expressió pogués funcionar sense criteris ètics. Es poden escoltar tertulians que, en lloc d'opinar, estan al servei duna guerra ideològica amb l'objectiu exclusiu de fer mal als seus enemics. A Catalunya, en canvi, els mitjans de comunicació donen veu al pluralisme polític i potser el seu defecte és contribuir massa ingènuament a transmetre els punts de vista dels informatius espanyols. Els ciutadans de Catalunya consumeixen excessivament els productes de la indústria de guerra informativa produïts a Espanya.
El desig d'independència també està motivat per l'aspiració a viure en un espai polític lliure de contaminació informativa. El poble de Catalunya té dret a gaudir d'uns mitjans d'informació públics i privats decents. Hi haurà normalitat quan es pugui superar el colonialisme informatiu, quan es creï una indústria comunicativa pròpia i quan el sectarisme polític no tingui segrestats els mitjans. Moltes persones sensates esperen veure el dia del relleu d'empresaris de premsa dòcils als poders colonials, de periodistes marcats per l'autoodi i de tertulians designats per quotes polítiques i sovint desequilibrades. Esperen alliberar l'espai informatiu de complicitats amb la catalanofòbia, de l'imperi de la postveritat i de narratives alineades amb la violència.
Podem imaginar un espai comunicatiu nou on tingui prestigi l'objectivitat, el pluralisme constructiu i el respecte a les minories. Si la guerra i les males arts queden desautoritzades, els ciutadans podran gaudir de la recerca de la veritat. Podran analitzar serenament els desafiaments del món contemporani i participar creativament en la creació de l'opinió pública europea i global. Podran dedicar energies a articular tot l'espai comunicatiu dels territoris de llengua catalana. Podran desvetllar la consciència crítica necessària per prevenir l'èxit de governs aliats amb la corrupció com el del Partit Popular, demagògics com el del president Trump o insolidaris com els dels estats europeus contraris a l'acolliment dels refugiats.
Fèlix Martí
