El CAC ha elaborat un document per fixar quin límit hauria de tenir la publicitat a les ràdios públiques catalanes. La previsió és que aquest màxim s'estableixi en  vuit minuts per hora, amb un topall de 90 minuts per dia.

El document es troba actualment en fase de rebre al·legacions, i s'espera que a l'estiu ja es podrien fer efectives aquestes limitacions. No es preveu que hi hagi, tanmateix, una oposició frontal de les ràdios públiques, sobretot tenint en compte que en l'actual context de crisi aquest límit quedaria per sobre de les seves quotes actuals de publicitat. Caldrà saber, però, si davant una eventual recuperació de la publicitat, aquest límit pot afectar la qualitat del servei públic a què estan obligades aquestes ràdios.

La principal preocupació rau en el grup d'emissores de Catalunya Ràdio. Després d'un període erràtic els actuals directius semblen haver redreçat el rumb i, com a mínim, comencen a contenir la sagnia d'oients. L'establiment d'un límit és una part de l'encaix que han d'observar amb el sector privat, ja que seria absurd posar pals a les rodes al creixement d'una ja existent oferta en català com és Rac1. Però el contracte programa haurà de filar molt prim si es vol mantenir el convenciment que aquestes emissores han de jugar un paper central en la vertebració de l'espai català comunicatiu.

D'altra banda, seria un error pensar que aquesta iniciativa del CAC hauria d'encomanar-se a la televisió. La inexistència d'una oferta privada en català rellevant no té per causa l'hegemonia de TV3 en aquest àmbit. Si el grup Godó vol que 8TV ocupi decididament la posició d'alternativa a TV3 ha de millorar ostensiblement la seva oferta de programació i posar-la de manera inequívoca arrenglerada amb la llengua catalana i els interessos del país. Sinó, les campanyes periòdiques orquestrades des de La Vanguardia resulten lesives per a una peça fonamental com és TV3 sense que hi hagi un vertader recanvi al darrere (per no dir que la necessitat d'un servei públic potent resulta més viva que mai). Seria perillós, per tant, que aquesta limitació de la publicitat a la ràdio servís de combustible per als qui volen una TV3 quant més petita millor.