Els treballadors de La Vanguardia elaboren aquests dies un contrainforme' amb el qual volen frenar (o almenys dificultar) l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) previst i que afectaria 90 persones. L'empresa addueix que es tracta d'una mesura forçada per l'actual context econòmic
i esgrimeix els desastrosos resultats de 2008 com a justificació: més de 12 milions de pèrdues, cosa radicalment inèdita en la història d'aquest rotatiu. Però aquest argument no convenç els treballadors, que es pregunten on han anat a parar els beneficis dels cent vint i escaig anys anteriors. Aquests dies, de fet, s'ha conegut també que El Punt registrava pèrdues en els seus comptes d'explotació però el seu director, Joan Vall, declarava públicament que totes les mesures que s'han tirat endavant estan adreçades precisament a evitar l'ERO.
El malestar a la redacció és evident i apunta no només a l'editor, Javier de Godó, sinó també al seu director, José Antich. Convé recordar que, durant els darrers mesos, s'han produït diverses prejubilacions i marxes voluntàries que, en realitat, tenien poc de voluntàries. Això ha tingut un cost important, que ara es reflecteix per cert en les pèrdues que presentarà el grup per al seu vaixell insígnia.
Aquest degoteig ha estat aprofitat per Antich per tal de situar els seus afins en llocs estratègics i bandejar els que podien fer-li ombra. Ara, l'Expedient d'Ocupació pot ser una nova excusa per convertir la redacció de La Vanguardia en un ens encara més monolític, a major glòria del seu director, que va camí de ser dels més longeus en el veterà diari.
