La monumental apagada de Barcelona ha estat opció A: la prova que Espanya maltracta Catalunya; opció B: la prova que Catalunya necessita la MAT; opció C: la prova que el Govern no està a l’alçada; opció D: la prova que el consum energètic actual és insostenible. Totes quatre versions poden contenir elements que responguin a la veritat, però en tot cas resulta curiós observar com cada partit intenta vendre la lectura que més li interessa de cara a la pròxima contesa electoral, unes eleccions espanyoles que, de manera paradoxal, poden acabar de definir el mapa polític català dels pròxims set o vuit anys. Davant del perill que l’apagada rebotés contra la imatge del govern estatal i, de retruc, contra el producte Espanya, com va passar amb les avaries de Renfe, els socialistes han estat hàbils per girar la truita i desviar l’atenció cap a la MAT, el quart cinturó, i totes les infraestructures que compten amb l’oposició del territori i els seus socis de govern.
La culpa ja no seria, doncs, d’un històric dèficit d’inversions o d’un deficient manteniment de la xarxa per part de Red Eléctrica Española (on el senyor Joan Clos se suposa que té alguna cosa a dir), sinó dels ecologistes i els municipis egoistes que no volen ser traspassats per una línia de molta alta tensió o una carretera. Chapeau!
Per la seva part, CiU s’apunta al carro de la manca d’inversions (per què no el van resoldre quan van poder?) però posa l’èmfasi en un altre punt: la poca capacitat de reacció del govern. Segons la versió de Josep Antoni Duran i Lleida, amb un ministre nacionalista al govern espanyol aquestes coses no passarien (vegeu entrevista a la Vanguardia d’aquest diumenge) ja que al final de cada consell de ministres proclamarien: "i per Catalunya dos ous ferrats més!"
Al senyor Joan Ridao li ha tocat la loteria amb la seva metàfora de la desconnexió d’Espanya. Llàstima que al final ha estat ben bé a l’inrevès. Ha estat Espanya qui ha desconnectat Catalunya. La traca final de tot plegat vindrà quan els ciutadans afectats rebin les factures de la llum. Això serà cap al setembre. Haurem trobat ja, llavors, la causa justa de l’apagada o continuarem tan encegats com sempre?
