Tornava de Turquia, on vaig descobrir que les apagades de llum són un fet normal, a Istanbul i a les zones rurals d’Anatòlia. Fins al punt que els hotels ja estan preparats i disposen de grups electrògens d’emergència. Però em vaig trobar que el meu país no podia diferenciar-se gaire en modernitat i tecnologia de l’eterna aspirant a entrar a la UE.
El que em va resultar més xocant de tot plegat és que la roda de premsa retransmesa en directe per Catalunya Informació hi parlaven alternativament càrrecs públics i responsables de l’empresa elèctrica. Jo, que havia mirat amb ulls crítics els turcs per la ingerència constant de l’exèrcit en la vida política del país, no puc dir que al meu país les regles del joc impedeixin confondre la ciutadania sobre la delimitació estricta de les funcions de cadascú.
Resulta que aquí hi ha hagut un problema gravíssim en el subministrament elèctric, i s’organitza una roda de premsa en què els càrrecs públics emparen l’empresa responsable del desastre. Això sí, quan van veure que la gent començava a emprenyar-se, van orientar el seu discurs cap a la demanda de responsabilitats a les companyies elèctriques. Només faltaria! Però el gest inicial no té pèrdua.
Com és que en un país on els serveis bàsics s’han privatitzat, tenim la sensació que tenen carta blanca i la cobertura política i mediàtica necessària per fer i desfer a expenses dels ciutadans sense que mai passi res? És que potser els nostres vots serveixen per mantenir els beneficis de les companyies elèctriques, telefòniques i de gas? Podrien arribar a servir algun dia perquè se’ls exigeixi el manteniment adequat de les seves xarxes de subministrament, no a costa d’incrementar la factura que paguem, sinó dels seus propi benefici industrial?
