Se'n recorden d'aquell gest del llavors president d'Endesa, Manuel Pizarro, brandant un exemplar de la Constitució espanyola per evitar que l'OPA de Gas Natural sobre Endesa tirés endavant? Les imatges s'han quedat a la retina, però les conseqüències d'aquella batalla iniciada per Pizarro es deixen sentir ara a Catalunya.

Després d'un llarg procés, l'empresa ha acabat a mans de la italiana Enel, una empresa semipública que ni coneix ni l'interessa la realitat catalana.

La història de l'OPA frustrada és de les que s'hi pot sucar pa. Enel es va fer amb el control d'Endesa després d'un pacte privat entre José Luis Rodríguez Zapatero i Silvio Berlusconi. Juntament amb l'espanyola Acciona, la companyia italiana es va fer amb la majoria de títols de l'elèctrica. La falta d'autoritat del president espanyol i la mala llet còsmica del PP van impedir que prosperés l'oferta de la gasista catalana sobre Endesa, una empresa manllevada de Catalunya a cop de decret per José Maria Aznar. "Abans alemanya que catalana", van acabar cridant les forces vives de la capital de l'Estat.

El procés va desembocar amb una oferta de l'alemanya E.ON, que finalment no va fructificar perquè la companyia es quedava sense capital espanyol. A última hora, però, va aparèixer José Manuel Entrecanales, un dels grans taurons madrilenys que ha edificat una gran empresa a cop de requalificacions. El president d'Acciona es va aliar amb Enel per salvar momentàniament el govern Zapatero d'un ridícul mundial.

L'OPA conjunta d'Enel i Acciona va prosperar i les dues companyies es van fer el control de la principal elèctrica que opera a Catalunya. L'aliança, però, era un pacte contra natura que molt aviat es va descobrir que era una enganyifa. Entrecanales va desaparèixer de l'accionariat a canvi de 3.000 d'euros de benefici net i uns quants actius de la companyia.

Avui, doncs, el centre de decisió de la companyia que gestiona bona part de la generació i la immensa majoria de la distribució de l'energia a Catalunya ja no està a Madrid, sinó més lluny. Els mateixos gestors catalans que encara queden de l'època de Pizarro afirmen que és francament desconcertant. Expliquen que Enel només té interès en els actius de la companyia a Sudamèrica i que els seus gestors no són conscients de la singular realitat energètica catalana. Tot i que la companyia està complint els seus plans d'inversió, molts temen que quan els italians es facin càrrec definitivament de la gestió l'aixeta es tanqui de cop.