Sis pel·lícules i dues versions originals subtitulades al català. s l'oferta actual de cinema en llengua catalana a Catalunya, i les poques sales que les projecten es concentren majoritàriament fora de Barcelona i l'àrea metropolitana, és a dir, on hi ha menys espectadors. Això sí, durant aquesta setmana santa, els multicines del país han ofert una seixantena llarga de títols en castellà, i una desena de films en versió original, en ocasions, subtitulada al castellà. El desequilibri no és nou, com tampoc ho és l'actitud de la majoria de productores cinematogràfiques i de sales d'exhibició de rebutjar la poca producció en llengua catalana que es fa en aquest país, perquè ja se sap que el català és molt poc comercial.

Però l'Institut Català d'Indústries Culturals (ICIC) considera que hi ha motius per a l'optimisme. Les xifres indiquen que les produccions cinematogràfiques catalanes, i també les nord-americanes, són les úniques que han registrat increments en el nombre d'espectadors i recaptació el 2006. Segons Antoni Lladó, director de l'ICIC, "el 2006 ha estat un bon any per al bon cinema en català, ja que hi ha un grup format per unes deu pel·lícules que han augmentat notablement la seva quota d'exhibició". En aquest sentit, Lladó destaca que si bé el nombre de produccions catalanes és prou notable, "cal fer un esforç més important en la promoció i la distribució dels títols per tal que aquests arribin encara a més espectadors". El nombre d'espectadors de llargmetratges cinematogràfics de producció catalana s'ha incrementat en un 29,6%, passant dels 1.349.349 espectadors l'any 2005 a 1.749.149 espectadors aquest darrer any. En termes de quota de mercat del cinema català, l'any 2006 s'ha arribat al 6,9% dels espectadors, el que representa un increment d'1,7 punts respecte al 2005.

En aquest context, el Govern català ha anunciat que vol obrir un diàleg amb el sector del cinema a Catalunya per tal d'analitzar i establir les línies d'actuació que necessita el sector per afrontar els reptes de futur. Les xifres poden ser esperançadores per a l'ICIC, però per a la societat catalana, assolir com a èxit el 7% dels espectadors que van al cinema en llengua catalana, ha de ser considerat un gran fracàs. I no per al ciutadà, que no en té la culpa, que l'oferta sigui pèssima, sinó potser perquè els successius governs no han fet tota la feina que calia fer. Una bona llei que permeti com a mínim equiparar català i castellà a la gran pantalla, que faci que qualsevol pel·lícula emesa en el seu idioma original es pugui també veure subtitulada al català, i fixar un percentatge mínim de sales que exhibeixin cinema en català, és utòpic? Mentrestant, TeleMadrid emet un reportatge assegurant que el castellà està perseguit a Catalunya, i que els ciutadans que tenen com a llengua habitual el castellà són considerats ciutadans de segona. Seguint aquesta tesi, a les sales de cinema els catalanoparlants es deuen sentir com a ciutadans sense papers sotmesos a les tesis de la dreta més retrògrada?