Un cop han passat cinc dies de les consultes és hora de fer balanç de les conseqüències que ha tingut tot plegat. I fer-ho d'una manera reflexiva i acompanyada d'arguments, no com les irades reaccions del matí de dilluns, que van fer més mal que bé a un resultat que va ser molt positiu per als interessos de l'independentisme.
La primera conclusió de tot plegat és que l'independentisme a Catalunya és una realitat innegable i amb clara tendència a l'alça. El fet de saber que és possible expressar lliurement i en una votació -ni que sigui amb caràcter no vinculant- ha fet que molta gent que ni tan sols s'havia plantejat què faria en cas que es convoqués un referèndum ara ho hagi fet. En aquest sentit, les consultes populars són un instrument pedagògic de primer ordre.
La primera conclusió no seria possible sense la segona. Un cop més, la societat civil catalana ha demostrat que és capaç de mobilitzar milers de persones. s veritat que en alguns llocs les coses s'han fet millor que en d'altres. Osona hauria de ser l'exemple a seguir en les pròximes votacions. El model osonenc no és només bo per la seva formalitat i excel·lent organització. L'alta participació també s'ha aconseguit perquè reduir la votació a un àmbit geogràfic concret com el comarcal fomenta la competència entre municipis, tant en organització, com en participació, com en resultats. No només a Osona s'han fet bé les coses. Els municipis de la Garrotxa o el Pla de l'Estany també han fet una gran tasca superant, de llarg, la mitjana de les votacions. En aquest sentit, és molt elogiable el resultat finalment aconseguit a Sant Cugat. Que en un municipi de l'àrea metropolitana de més de 60.000 habitants s'aconsegueixi una participació de més del 25% ha de ser considerat un èxit rotund.
També cal destacar el paper correcte que han tingut els partits polítics en tot plegat. Desvinculats oficialment de la consulta, tant Esquerra com Convergència han deixat un marge de maniobra alt als seus regidors perquè impulsessin des de sota les consultes. D'aquesta manera han evitat els recels de determinats votants que no volien que s'instrumentalitzés el seu vot.
S'ha aconseguit, doncs, reunir un bon capital polític per posar l'independentisme al centre del debat polític. I això, a menys d'un any de les eleccions, és molt important.
