Amb cinc anys i mig no n'hi ha hagut prou. Els models de país d'Iniciativa, Esquerra i PSC difereixen tant que en tot aquest temps que comparteixen govern no han estat capaços de consensuar una infraestructura bàsica, com és el Quart Cinturó.

Han passat ja massa anys i ja no val excusar-se en què es busca el consens al territori. Si alguna cosa s'ha demostrat en aquests cinc anys és que el consens és molt difícil i la unanimitat, impossible. s hora, doncs, de decidir. s el que fan els governs de tots els països. Decidir amb el risc d'equivocar-se.

El Quart Cinturó s'ha de fer, sigui quin sigui el seu traçat i siguin quines siguin les seves infraestructures. El govern ha de prendre una decisió ràpida perquè l'enquistament del debat no només és perjudicial per al territori, sinó que desgasta any rere any els tres partits. A més a més, cal recordar que aquesta és una infraestructura que té el finançament garantit pel ministeri de Foment, la qual cosa caldria aprofitar.

El problema és que decideixin el que decideixin, la sensació de temps perdut no es podrà esborrar. La decisió que acabin prenent s'hagués pogut prendre el 2004 o el 2005, independentment que la solució final acabi o no sent satisfactòria. Però som al 2009 i la realitat és que el més calent és a l'aigüera. Divendres mateix, el conseller Nadal va presentar el projecte de Pla Territorial Metropolità, que defineix les principals infraestructures que s'han de construir en els pròxims anys a l'entorn de la ciutat de Barcelona.

La sorpresa és que el Quart Cinturó, o Ronda del Vallès, com li volen denominar Esquerra i Iniciativa, no té cap mena de definició. Sembla que el tripartit es decanta perquè sigui una via que serveixi només per a connexions intercomarcals, però cap document avala la seva postura. Ni tan sols el text del Pacte Nacional d'Infraestructures en fa una definició més acurada, tot i que la via hauria de ser una infraestructura que formi part del corredor del mediterrani.

Amb aquestes condicions, serà difícil, doncs, que el govern pugui consensuar el Pacte Nacional amb les entitats socials i econòmiques que teòricament li han de donar suport, per no parlar ja de la resta de partits polítics. s, doncs, urgent definir un traçat i defensar-lo sense complexes fins a les últimes conseqüències.