Quan el Parlament de Catalunya va impulsar la Llei de Normalització Lingüítica el 6 d'abril de 1983, el qui encara mana a can Feria de Abril ja controlava un dels negocis més rendibles d'aquest país, en l'àmbit de la festa, s'entén. Francisco García Prieto, president de la Federación de Entidades Andaluzas de Cataluña (amb ñ), FECAC, s'atrevia a prohibir l'entrada al recinte firal, ja finançat per les administracions catalanes, a l'aleshores conseller de Cultura de la Generatitat.
Amenaçava de recollir un milió de signatures contra aquesta llei, però no va trobar massa voluntaris i mai més no va parlar de les firmes de suposats andalusos i altres immigrants de l'Estat espanyol espantats per la suposada imposició del català per llei. Amb els anys, s'ha pogut comprovar que la norma ha donat resultats, però ni de bon tros ha normalitzat l'ús social de la nostra llengua.
Des de sempre, la Feria de Abril ha estat utilitzada pels partits al poder com una eina per captar vot. Se suposa que García Prieto, que s'autoerigeix com a representant dels andalusos a Catalunya, deu tenir prou poder com per fer que els seus feligresos votin una determinada opció política, potser la que més diners doni. Per desgràcia d'aquest personatge, -la majoria de ciutadans d'origen andalús se senten totalment integrats al país, i més encara, alguns d'ells es reivindiquen com a catalanistes i treballen per la sobirania del país com a forma de progrés social i econòmic, com l'associació Els Altres Andalusos.
Però enguany, els seus números trontollaran. Ingressarà un 38% menys que l'any passat, malgrat que Generalitat, Diputació i Ajuntament de Barcelona seguiran pagant-li un bon pessic en forma de subvencions. Això, sí, haurà de justificar en què gasta els 214.300 euros que tindrà al calaix. El departament de Cultura i Mitjans de Comunicació hi aportarà 49.300 euros, l'Ajuntament 75.000 i la Diputació 90.000.
És un pas endavant per començar a desmuntar la paradeta d'un senyor que des de sempre ha tingut com a negoci fer pagar els firaires per un espai que a ell no li ha costat ni cinc, i que ha viscut de la carta de la immigració davant els partits. Cal reconèixer la valentia d'aquest Govern, especialment de Cultura, però potser seria desitjable plantejar-se si és normal que la Feria de Abril rebi tants diners púbics i en canvi, festes de casa nostra, no tan mediàtiques i amb menys capacitat d'arreplegar algun vot, no en vegin ni cinc i depenguin de la bona voluntat de les persones que les organitzen.
