Ens trobem en dies de celebració de la “Feria de Abril” de Barcelona i aquest any, més que mai, han anat apareixent crítiques i preguntes sense resposta de tot tipus.
Val la pena analitzar aquelles que fan referència a qüestions purament econòmiques: Quant costa organitzar aquesta festa? Qui la paga? Quin impacte té en l’economia catalana i en l’economia de la resta de l’Estat? Hi ha gent que s’enriqueix a costa de subvencions Actualment, part important del les despeses derivades de l’organització de la “Feria de Abril” van a càrrec de la Generalitat, de l’Ajuntament de Barcelona i de la Diputació de Barcelona. Els tres ajuts representen una tercera part dels 700.000 euros que, segons la FECAC (Federacion de Entidades Culturales Andaluzas de Cataluña), costa aquest esdeveniment. Tot i la manca de transparència, sembla que 165.000 euros vénen de l’Ajuntament, 90.000 de la Diputació i 75.000 de la Generalitat. En conseqüència, els catalans ens gastem 230.000 euros públics per subvencionar aquesta fira, a part de les despeses en seguretat, transport i serveis de neteja addicionals. Aquesta quantitat representa bastant més del que les institucions públiques d’aquí dediquen a les festes de Gràcia o a la Patum de Berga. Val a dir que mentre que les festes tradicionals catalanes afavoreixen la venda de productes artesans o industrials fets a Catalunya, la Feria de Abril de la zona Fòrum enriqueix a empreses de queviures típicament andalusos produïts a la resta de l’Estat. En conseqüència, l’impacte econòmic resulta bastant més favorable pels d’allà que pels d’aquí. Francisco García Prieto, president de la FECAC des del “paleolític”, té molt poder d’influència sobre els catalans de procedència andalusa i això tempta als partits d’aquí a pensar més en vots que en gestionar raonablement els diners de tots els catalans. Mentrestant, els nostres polítics, no paren d’untar amb elogis i diners a un personatge molt sospitós de “forrar-se” a base de contractes i exclusives amb distints productes de les “Ferias de Abril” organitzades a casa nostra amb diners públics catalans.
