A finals de l'any passat l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va presentar en públic un calendari concret per a la reforma del recinte del zoo al Parc de la Ciutadella i per a la construcció del nou Zoo Marí sobre la plataforma guanyada al mar annexa al Fòrum. El projecte preveu reduir tres hectàrees al zoo actual, però aquestes es veuen compensades amb les vuit de què disposarà la nova instal·lació marina, que comptarà amb els animals marins que fins ara ocupen el recinte del Parc de la Ciutadella. Es preveu que les noves instal·lacions, que tindran un cost de 200 milions d'euros i no s'acabaran fins al 2014, mostrin espècies de les diferent àrees biogeogràfiques del món, des de l'àrtic a les aigües tropicals.



La reforma de l'únic gran parc zoològic de Catalunya és més que necessària si es vol adequar als requeriments d'un zoo modern. Ara bé, la ciutadania de Barcelona i Catalunya només comprendrà el projecte si aquest és el d'un zoo modern, enfocat a la recerca, l'educació i reintroducció d'espècies. I això passa per restringir la col·lecció del nou zoo a espècies protegides o en perill d'extinció, i amb possibilitats reals de ser reintroduïdes. Els intents que està fent el bipartit a l'Ajuntament de Barcelona per portar en el nou parc espècies singulars o no amenaçades, com l'ós polar, el manatí o algunes espècies de pingüins, no ajudaran a complir els objectius desitjables.


L'Ajuntament hauria de reconsiderar les àrees biogeogràfiques representades en el nou Zoo Marí i centrar esforços en representar els diferents biomes mediterranis del món, posant l'esforç amb aquelles espècies que estaran adaptades al clima de la ciutat, fàcilment reintroduïbles als hàbitats naturals, i que permetran fer recerca i pedagogia sobre espècies mediterrànies. Es tractaria només de canviar el model exhibicionista del Zoo Marí i reconvertir el projecte en un potent Zoo de la Mediterrània. Hi som a temps, i hi ha els mitjans, només manca la voluntat.