La crònica publicada la setmana passada en aquesta mateixa secció anunciava esperançadament l'inici de la Cimera de Barcelona sobre Canvi Climàtic, prèvia a Cimera de Copenhaguen del mes de desembre. El moment era decisiu per arribar a uns acords que han de renovar el Protocol de Kyoto vigent. Però es coneixien les dificultats que sorgirien a Barcelona per establir les bases per a les negociacions
de la Conferència de Copenhaguen de desembre, i els pitjors pronòstics s'han complert.
Barcelona ha servit perquè la Unió Europea es comprometés a reduir un 30% les emissions abans de 2020, però només si els acords de Copenhaguen acaben sent vinculants. Tanmateix els negociadors de la trobada a Barcelona han topat altre cop amb els Estats Units, que continuen anant a la seva amb aquesta qüestió. Ja ho van fer el 1997, no subscrivint l'actual Protocol de Kyoto, i ara segueixen el mateix camí.
Obama va fer renéixer fa uns mesos l'optimisme entre la comunitat internacional, semblava que finalment els EUA pujarien al vagó verd, però el cert és que fins ara poca cosa més han fet. Els trens van passant. De fet, sembla que el Govern nord-americà no es pronunciarà fins que el seu Senat aprovi la llei que retalla les seves emissions, però aquest debat s'eternitza. Mentrestant, no hi ha concreció, no hi ha compromís. I aquesta indecisió pot reduir fins a pràcticament res la Cimera de Copenhaguen, fins al punt que han començat a sortir veus que prefereixen no tenir res abans d'acabar l'any que arribar a Copenhaguen sense cap acord.
Mentrestant, la comunitat científica no para de defensar que cal evitar que la temperatura global pugi dos graus, i que això no es produirà si es manté el ritme actual de contaminació. L'altre objectiu essencial és el d'aconseguir reduir un 95% les emissions de diòxid de carboni fins al 2050. Barcelona passarà a la història per haver rebut 4.000 delegats de tot el món, per ser durant cinc dies la capital mundial de la lluita contra en canvi climàtic.
I per la fotografia d'una pancarta de 600 metres quadrats penjada de les grues de la Sagrada Família reclamant als polítics mesures contra el canvi climàtic. Poca cosa més. Tampoc Catalunya, el país de la qual n'és la capital, ha aparegut massa aquesta vegada en el mapa internacional. D'això sí que ja comencem a estar-hi acostumats. La crònica publicada la setmana passada en aquesta mateixa secció anunciava esperançadament l'inici de la Cimera de Barcelona sobre Canvi Climàtic, prèvia a Cimera de Copenhaguen del mes de desembre. El moment era decisiu per arribar a uns acords que han de renovar el Protocol de Kyoto vigent. Però es coneixien les dificultats que sorgirien a Barcelona per establir les bases per a les negociacions de la Conferència de Copenhaguen de desembre, i els pitjors pronòstics s'han complert.
Barcelona ha servit perquè la Unió Europea es comprometés a reduir un 30% les emissions abans de 2020, però només si els acords de Copenhaguen acaben sent vinculants. Tanmateix els negociadors de la trobada a Barcelona han topat altre cop amb els Estats Unitats, que continua anant a la seva amb aquesta qüestió. Ja ho van fer el 1997, no subscrivint l'actual Protocol de Kyoto, i ara segueixen el mateix camí. Obama va fer renéixer fa uns mesos l'optimisme entre la comunitat internacional, semblava que finalment els EUA pujarien al vagó verd, però el cert és que fins ara poca cosa més han fet. Els trens van passant. De fet, sembla que el Govern nord-americà no es pronunciarà fins que el seu Senat aprovi la llei que retalla les seves emissions, però aquest debat s'eternitza. Mentrestant, no hi ha concreció, no hi ha compromís. I aquesta indecisió pot reduir fins a pràcticament res la Cimera de Copenhaguen, fins al punt que han començat a sortir veus que prefereixen no tenir res abans d'acabar l'any que arribar a Copenhaguen sense cap acord.
Mentrestant, la comunitat científica no para de defensar que cal evitar que la temperatura global pugi dos graus, i que això no es produirà si es manté el ritme actual de contaminació. L'altre objectiu essencial és el d'aconseguir reduir un 95% les emissions de diòxid de carboni fins al 2050. Barcelona passarà a la història per haver rebut 4.000 delegats de tot el món, per ser durant cinc dies la capital mundial de la lluita contra en canvi climàtic. I per la fotografia d'una pancarta de 600 metres quadrats penjada de les grues de la Sagrada Família reclamant als polítics mesures contra el canvi climàtic. Poca cosa més. Tampoc Catalunya, el país de la qual n'és la capital, ha aparegut massa aquesta vegada en el mapa internacional. D'això sí que ja comencem a estar-hi acostumats.
