Marc Costa · Aquesta consulta es pot realitzar per dues vies. En primer lloc, a través d'un referèndum que preveu l'article 92 de la Constitució, que necessitaria necessàriament l'autorització expressa de l'Estat espanyol, ja que és una competència exclusiva seva, d'acord amb el seu article 149.1.32 CE. Aquest referèndum es podria dur a terme o bé sol·licitant la transferència d'aquesta competència estatal per la via de l'article 150.2 CE, o bé a través de la Llei 4/2010, de 17 de març, de consultes populars per via de referèndum que recordem és plenament vigent ja que el Tribunal Constitucional en va acordar l'aixecament de la seva suspensió el 2011.

En segon lloc, davant la quasi segura negativa del Govern espanyol d'autoritzar qualsevol referèndum a Catalunya sobre el dret d'autodeterminació, la solució passarà per una consulta popular no referendària a través de la llei sobre consultes populars no referendàries i participació ciutadana que actualment s'està tramitant al Parlament, una llei que ja hauria hagut d'estar aprovada, però que les eleccions de 2011 va tirar la feina realitzada fins aleshores i s'ha hagut de començar novament de zero.

Per a dur a terme aquesta consulta no referendària no serà necessària cap autorització per part de l'Estat espanyol, ja que és una competència autonòmica i prevista dins l'actual Estatut català, de manera que aquell només podrà impugnar judicialment la llei que el Parlament aprovi en el seu dia per considerar-la inconstitucional i/o el decret de convocatòria que eventualment dicti el Govern per a la convocatòria de consulta, ja sigui al fet de que dita convocatòria es realitza en base a una llei que prèviament estarà impugnada al Tribunal Constitucional o per considerar-la un frau de llei per emparar dins la consulta una futura reforma constitucional, tal i com ja va fer amb el Pla Ibarretxe de l'any 2003.

L'altra opció que té l'Estat espanyol és la intervenció de Catalunya, ja sigui militarment com políticament, una intervenció que ja ha estat reclamada per amplis sectors espanyolistes des de Madrid per frenar el procés sobiranista. En aquest sentit, podria suspendre i intervenir l'autonomia catalana a l'empara de l'article 155.1 CE, la única eina que probablement disposarà l'Estat espanyol per aturar unes eventuals eleccions plebiscitàries que es podrien celebrar per al cas de que aquest no permeti la celebració de la consulta, tal i com ja va anunciar el President Mas.
La UE o l'OSCE han d'esdevenir actors clau en el procés impedint qualsevol escalada del conflicte o qualsevol acció repressiva"
Aquesta intervenció podria ser total o parcial i no seria la primera vegada que l'Estat espanyol empra aquest instrument per frenar les aspiracions sobiranistes catalanes ja que ja ho va fer després de la proclamació per part del president Companys de l'Estat Català dins la República Federal Espanyola mitjançant la Ley de 2 de enero de 1935 en la que va acordar la suspensió de l'Estatut de Catalunya de forma indefinida i la recuperació de totes les competències transferides a la Generalitat de Catalunya.

Prèviament, però, l'Estat espanyol havia detingut al President Companys i als membres del seu govern, va cessar els caps militars i polítics que van col·laborar amb el govern de la Generalitat i va assumir totes les funcions d'ensenyament, sanitat, justícia i d'ordre públic que havien estat traspassades a la Generalitat, de les quals només en va retornar les tres primeres el 1936.

Consegüentment, per fer front al procés sobiranista, l'Estat espanyol podria novament intervenir i suspendre l'autonomia catalana, destituir al President Mas i nomenar provisionalment una persona de confiança, com podria ser perfectament la pròpia senyora Llanos de Luna, tal i com va fer el 1936 amb el nomenament d'un Governador General, assumint totes o unes quantes de les competències traspassades a la Generalitat.

No obstant, aquest escenari pot perjudicar enormement la seva ja prou fràgil imatge internacional, més tenint en compte que la voluntat de Catalunya no és altre que exercir un dret internacionalment reconegut i àmpliament democràtic com és el poder consultar al seu poble sobre el seu futur i una resposta com aquesta seria vista com una resposta desproporcionada i democràticament poc justificable.

Però el principal problema que ha d'afrontar l'Estat espanyol, a banda de l'escassetat d'arguments, és que el procés sobiranista no és un procés purament polític, com el de 1934, sinó que estem davant un procés promogut principalment per la societat civil catalana i quan un poble vol decididament una cosa és difícil impedir-ho per vies legals i democràtiques. I és evident que el poble de Catalunya vol la independència, tal i com ho ha demostrat massivament en la manifestació de 2012 i enguany amb la Via Catalana cap a la Independència i qualsevol intervenció o suspensió de l'autonomia catalana probablement obtindrà una resposta massiva de rebuig de la ciutadana catalana.

Per tant, està mancat d'altres eines i instruments per frenar aquest procés. Ho ha provat políticament a través dels partits polítics estatals, ho ha provat mitjançant maniobres èticament reprovables, ha utilitzat tots els recursos de què ha disposat, però ha fracassat estrepitosament. El procés sobiranista tira endavant i ara la pilota es troba a la teulada de l'Estat espanyol, el qual es qual es troba davant una disjuntiva important: autoritzar la consulta o no autoritzar-la, permetre la consulta o no permetre-la i, fins i tot, intervenir i suspendre l'autonomia catalana per fer callar la voluntat del poble català. Però ara el context actual és diferent al de 1936 i el govern espanyol no pot actuar aïlladament sense que tingui repercussions importants a nivell internacional.

Tanmateix, el problema és que, tot i ser formalment un Estat social i democràtic de dret, l'Estat espanyol ha mostrat evidents mancances democràtiques, fruit del règim anterior i de la "modèlica" transició democràtica, i, especialment, està mancat d'arguments de fons per contrarestar la voluntat sobiranista del poble de Catalunya, fora de l'habitual i reiterat discurs de la por, les acusacions de ser un procés anticonstitucional o il·legal o les absurdes similituds amb el nazisme, per la qual cosa no podem descartar una resposta reactiva com la que va succeir el 1936.

Per aquest motiu, hem d'aconseguir que la comunitat internacional no es quedi al marge d'aquest procés sobiranista i intervingui activament en el conflicte sorgit entre Catalunya i l'Estat espanyol, permetent la celebració d'un acte tant democràtic com una consulta al poble català i impedint qualsevol intervenció o suspensió de l'autonomia catalana amb la voluntat d'imposar per la força la voluntat estatal. Especialment, la Unió Europea o l'OSCE han d'esdevenir actors clau en el procés i han de tenir un paper rellevant, impedint qualsevol escalada del conflicte o qualsevol acció repressiva, tal i com han fet recentment a Ucraïna, i, així mateix, davant l'absoluta incapacitat i intransigència del govern i, per extensió, de la totalitat de la comunitat política estatal, han de poder ajudar a trobar una solució que faci possible un dret universal com és una consulta democràtica a un poble sobre el seu futur polític.