Suècia qui pren el torn de presidència semestral, a qui seguirà l'estat espanyol a partir de gener de l'any que ve. Així, la presidència de la UE recau en un estat nòrdic, que no està a l'euro però que de sempre se li ha destacat la voluntarietat europeista. Suècia s'ha plantejat, per aquest segon semestre,
bàsicament, tres objectius. L'un és, com no pot ser d'altra manera, apostar i fer accions a favor de la recuperació econòmica, coordinant les polítiques pressupostaries de cada estat membre amb la finalitat d'evitar situacions complexes, sinó límits.
Així, també se sentaran les bases per un creixement i una ocupació sòlides i, finalment, la presidència sueca liderarà la posició europea a la reunió del G-20 que se celebrarà a Copenhaguen el proper mes de setembre. Per altra part, un dels altres objectius de la presidència sueca és la lluita contra el canvi climàtic, establint les pautes i objectius ja plantejats des de la Comissió Europea.
I també serà un altre objectiu i alhora repte de la presidència sueca, la coordinació de les estratègies que han de portar a bon fi el Tractat de Lisboa, posant especial èmfasi en el segon referèndum que es farà a Irlanda la propera tardor. Naturalment, a part dels objectius que s'ha plantejar Suècia per aquest semestre, la Unió Europea té més reptes com són la consolidació de la relació atlàntica amb acords ferms amb els Estats Units, una bona política de veïnatge, especialment amb els estats de la riba mediterrània i també unes polítiques efectives pel que fa al subministrament energètic i a la gestió de la immigració.
Si Suècia i la UE en general són capaços de fer be aquests deures, podrem dir que haurà sigut un semestre en el que la construcció europea haurà donat un pas endavant, per altra part molt necessari, després de la minsa participació en les recents eleccions al Parlament Europeu, per la pròpia dinàmica de la UE i per l'autoestima dels ciutadans i ciutadanes europeus.
