Vagi per endavant la felicitació al Consell Català del Moviment Europeu i al seu president Joaquim Llimona i el secretari general Joaquim Millan, per haver impulsat, amb el bon procedir de Victor Pou, la publicació en català de les memòries de Jean Monnet,
a qui es considera un dels pares fundadors del que avui coneixem per Unió Europea.
Felicitar també a Pagès Editors i al pare Messa que amb un excel·lent treball n'ha fet la traducció. En total més de 400 planes en les que Jean Monnet fa un repàs de la seva vida i per extensió de tot el que va passar en el pla polític a França, Europa i el món en bona part del segle passat.
La veritat és que es tracta d' una autèntica classe d'història política del segle XX, des de l'entrellat de la I guerra mundial, passant pel període d'entreguerres, les dificultats de la II guerra mundial, les seves relacions amb De Gaulle, el seu pas pels Estats Units i finalment dels detalls de la seva activíssima participació en la construcció de l'europeisme dels anys cinquanta i de la creació de la Comunitat Europea del Carbó i l'Acer (CECA) l'any 1952. CECA que es va fundar amb la finalitat de controlar la producció i comercialització de dos productes bàsics per a la indústria militar que perseguia l'objectiu de que els estats europeus mai més s'enfrontessin en conflictes armats. També de la creació de la Comunitat Econòmica Europeu (CEE), l'any 1957, i finalment amb unes reflexions sobre la importància d'anar junts tots els estats europeus, davant l'evolució del món en aquell moment. Reflexió aquesta particularment vàlida encara avui en dia.
Llibre per tant del tot recomanable per conèixer els detalls de l'europeïsme i de la construcció europea i de les dificultats que tot aquesta comportà. I un fet que m'ha causat sorpresa, i és que en cap moment de l'extens llibre, Jean Monnet fa cap referència a l'estat espanyol ni a res que l' afecti. Aspecte que no deixa de xocar, venint d'una persona culta que ha viscut tots els aconteixements importants del segle XX i que a més és natural de França, concretament de Cognac. Aspecte aquest que fa pensar el nivell d'ostracisme, d'autarquia i de poca influència exterior que va tenir l'estat espanyol durant pràcticament tot el segle XX.
I pel que fa a la situació actual de la Unió Europea, de ben segur que Jean Monnet n'estaria satisfet donat que ell va veure l'Europa destrossada per la II guerra mundial, però alhora, si fem cas del seu optimisme i realisme de segur que hauria volgut que els estats entenguessin que el camí per ser influents al món passa per la unió dels estats a l'entorn de la Unió Europea. Això si una UE plena des del punt de vista polític com ell havia somiat.
