D'una banda, la crisi econòmica i financera global, i de l'altra, la situació de les finances de Grècia: tots dos panorames ens han portat a una sensació global que a Europa li costarà sortir de la crisi, un aspecte que, no fa ni tres anys, era del tot impensable. Les raons de la crisi global són ben conegudes, des del seu inici als EUA a partir de les hipoteques subprime i les fallides de la banca -que es van expandir a tot el món-, passant pels esforços dels estats per tapar els forats que sorgien de la mala gestió econòmica i financera.
Per altra banda, les raons de la situació de Grècia, també conegudes, obeeixen a que s'ha gastat més del que s'ingressava i, com sol passar en aquests casos, s'han de buscar diners a fora. Fins aquí tot normal i relativament suportable en temps de bonança econòmica, però, la realitat, com sabem, és de crisi, i en aquesta situació les possibilitats que Grècia trobi finançament barat o a preu de mercat es fa del tot complicat, donat que no hi ha res més poruc que el diner inversor.
Així ens trobem a l'àmbit de la Unió Europea: a la cerca de solucions per a la crisi grega. S'han fet passes, però la realitat de cada estat és prou complexa com per explicar als ciutadans que s'ajudarà a Gràcia, justament quan alguns d'aquests ciutadans passen les seves penúries. I fins avui tots els esforços europeus d'aturar la sangria grega no han tingut l'efecte esperat, fins i tot especulant sobre la possible sortida de Grècia de la zona euro i també en les dificultats de cohesió que pot tenir aquesta zona, donant pas a tot tipus de fantasmes.
I ara, finalment, s'ha optat per cercar l'ajut del Fons Monetari Internacional. Esperem que aquesta solució sigui la definitiva i que Grècia pugui trobar a mig termini l'estabilitat financera, a fi d'evitar la debacle grega i possibles situacions compromeses per altres estats de la UE. Amb tot aquest serial, la credibilitat de la Unió Europea, especialment de la zona euro, ha quedat en entredit, de manera que un dels principals objectius és recuperar la credibilitat, i això es fa amb accions d'àmbit europeu, concretes, unitàries i cohesionades i, sobretot, generant confiança a l'àrea econòmica de la UE i al món.
