Barcelona · Una de les característiques més importants del pacte d'Entesa era que, suposadament, ERC assolia la responsabilitat dels mitjans de comunicació públics. s evident que els quatre secretaris que hi ha hagut als dos governs d'esquerres, i l'actual president de la CCMA, han estat d'aquesta òrbita. Però passades quasi dues legislatures, ha arribat l'hora de fer un cert balanç, perquè no tothom en el si del tripartit ha jugat net.


Amb l'excusa de la professionalitat i el respecte que mereixen els professionals de la CCMA no s'ha permès, o no s'ha tingut el valor i la valentia, de convertir la ràdio i la televisió catalanes amb eixos i promotors de la construcció nacional i, més encara, d'un imaginari col·lectiu nacional. I s'ha tolerat que personatges eixelebrats de l'espanyolisme, com Joan Ferran, hagin fet un xantatge imaginant-se una "crosta nacionalista" que no ha existit ni en l'època de CiU i menys ara, quan fins i tot s'han eliminat, no ja les crostes suposadament nacionalistes, sinó qualsevol granet que molestés.

Tenim confiança, però, encara, amb una bona part dels professionals de la Corporació, amb el seu president i amb la directora de TV3 i el director de Catalunya Ràdio, però els demanem fermesa, risc i responsabilitat, i no acceptar xantatges, al nivell que siguin.

Els resultats de l'actual onada de l'Estudi General de Mitjans hauria de fer reflexionar a Catalunya Ràdio; i a TV3, tot i l'evolució positiva d'audiència que s'està produint, caldrien correctius importants en els seus informatius i la necessitat d'aprovar un llibre d'estil que convertís els mitjans de comunicació públics de la CCMA en nacionals.

Mereix satisfacció que RAC 1 hagi assolit les quotes d'audiència amb un equip de professionals valuós i amb futur, però no podem oblidar qui hi ha darrera d'aquesta emissora, el Grup Godó, que malbarata i incompleix la llei amb el seu múltiplex de TDT, que és una burla a la bona televisió i a la normalització lingüística.