JOSEBA ÁLVAREZ és membre de la Mesa Nacional de la il·legalitzada Batasuna i responsable de les relacions internacionals de la formació. El Fòrum Català pel Dret a l’Autodeterminació (FOCDA) el va convidar dilluns a Barcelona per participar en l’acte Defensant els drets construïm la pau.

 

 

Amb la proposta realitzada el 7 de febrer, l'esquerra abertzale prefereix treballar per la unió del País Basc i Navarra dins l'Estat espanyol a seguir apostant per la via independentista als tres territoris de la Comunitat Autònoma Basca?
Batasuna mai no ha apostat per la independència de les tres províncies de la Comunitat Autònoma Basca. Nosaltres plantegem que el futur del País Basc són les set províncies històriques com a Estat independent en el marc europeu. Una altra cosa és la situació en què ens trobem actualment respecte el nostre objectiu, que seria un estat basc independent, d'esquerres i euskaldun, motiu pel qual hem elaborat un full de ruta, un model de transició. La proposta suposa que haurem de mantenir una negociació per les províncies d'Iparralde amb l'Estat francès i una altra negociació amb l'Estat espanyol. En aquest sentit, proposem la reunificació dels quatre territoris històrics del País Basc en una sola entitat de caràcter autònom per superar l'escenari de la via políticomilitar a Euskal Herria. L'Estatut a quatre amb el dret a decidir suposaria l'escenari de pau definitiva. I a partir d'aquest moment, si la majoria de ciutadans d'Euskal Herria i la majoria dels ciutadans d'Iparralde ho consideren oportú, s'establiria un procés de treball comú cap al país que volem crear, que només es podria fer amb idees pacífiques i democràtiques, basat en el dret a decidir. Aquesta és la nostra proposta i ara entenem que correspon a la resta de parts del conflicte donar la seva opinió de cara a desbloquejar la situació actual del procés de pau a Euskal Herria.
l'Estatut a quatre amb el dret a decidir suposaria l'escenari de pau definitiva

Durant tot aquest mes, hi ha hagut algun tipus de resposta per part dels altres actors implicats?
Des que hi va haver l'atemptat del 30 de desembre a Madrid, a Euskal Herria s'han mantingut les converses entre els diferents agents. Tothom deia que ETA havia de tornar a l'escenari de l'alto el foc. ETA així ho va fer, si bé la situació continua bloquejada. Nosaltres entenem que existeixen dos espais de diàleg, dos acords per a una solució. Un acord entre ETA i el govern espanyol, amb la seva agenda i els seus punts de l'ordre del dia, i una agenda per als grups polítics, de contingut polític, que no és el preu de la pau, sinó que és el contingut polític a l'hora de treballar les propostes. Veiem que, a través d'aquest acord, es pot desencallar el procés. Hem fet aquesta proposta i, fins ara, la resta de parts no han respost ni sí ni no. No tenim cap problema per discutir-ho amb qui faci falta i acordar-ho. I si tothom pensa que és correcte, s'ha de firmar l'acord el més aviat possible, que portaria la superació de l'escenari de la violència definitivament.

Però, a la pràctica, des que vau fer la proposta, hi ha hagut alguna reacció oficial?
No, per ara no hi ha hagut un debat suficientment seriós per arribar a quadrar-ho. Hi ha hagut unes primeres reaccions a través dels mitjans de comunicació. Però crec que és una proposta de calat i crec que tothom ho ha vist així. Per tant, tothom està pensant en com respondre i com avançar. Totes les parts en conflicte al País Basc, malgrat l'atemptat de Barajas, han de continuar avançant i arribant a allò que demana la societat basca, que és una solució.

Què ha empès a Batasuna a realitzar aquesta nova proposta?
Pensem que totes les parts han d'anar fent passos en un procés de resolució d'un conflicte. No es pot passar d'un dia per l'altre d'una situació anterior a la que desitgem tots en un futur, sinó que exigeix que totes les parts es vagin posicionant, creant escenaris favorables per al diàleg, entorns positius, propostes concretes... Nosaltres, amb la part del problema que ens pertoca -perquè nosaltres som una part del problema, no som tot el problema- també ens correspon fer passos. Nosaltres ja n'hem fet molts i volem dir que la resta de parts es limiten a dir si el pas que hem fet és suficient o insuficient, en comptes d'avançar ells. Si les altres parts fan passos, ni que siguin insuficients, doncs pas a pas, el camí es fa en caminar...

Si s'acorda que la proposta de Batasuna és correcta, s'aplica i els ciutadans de Navarra decideixen no incorporar-s'hi, què passaria? També es donaria per tancat el conflicte?
Primer de tot, hem d'aclarir que nosaltres no apostem per la incorporació de Navarra a la Comunitat Autònoma Basca. Diem que tant els navarresos com els de la CAB i els de les províncies d'Iparralde hem de participar en la creació de quelcom nou, que no existeix, que és la creació d'aquest subjecte complet del País Basc: per una part, al sud, unint les quatre províncies, i al nord creant una institució per a les tres. Aquest pas únicament es pot fer basat en el suport de totes les parts. Per tant, els ciutadans de la CAB han de decidir si volen participar o no en la creació d'aquesta entitat nova que seria el subjecte d'Euskal Herria. Els ciutadans de Nafarroa també ho haurien de decidir. I els ciutadans d'Iparralde, també. Si tots arribem a un acord, entenem que hi hauria una majoria suficient a totes les parts d'Euskal Herria per arribar a la creació d'aquesta nova realitat. Segurament, a Iparralde s'allargarà més, perquè el govern francès no obrirà les negociacions fins que el govern espanyol no hi entri, i el govern espanyol, per ara, no hi ha entrat...
La proposta s'ha fet ara perquè estem en un moment molt important, comença un cicle electoral que durarà tres anys: hi ha les municipals i forals a Navarra, les generals, les autonòmiques a la CAB, les europees... Comencem un cicle de tres anys en què es crearan les institucions que estaran en actiu fins el 2012 i, si pactem un acord polític, també ha de tenir suport institucional. I si no som presents a les institucions, l'acord que es podrà establir, difícilment podrà tenir el suport institucional. Per tant, ja estem fora de terminis per arribar a aquest tipus d'acords i no volem que el temps corri en va. És per això que hem fet aquesta proposta. Però el més important és que ara correspon a les altres parts formular les seves propostes, no solament comentar les de les demés.

Es mostra convençut que hi hauria una majoria suficient que apostaria per la creació d'aquest nou ens. Tenint en compte la composició actual dels parlaments, al País Basc hi ha una majoria nacionalista i a Navarra, no. S'ha fet algun tipus d'autocrítica respecte les simpaties que genera l'esquerra abertzale o el nacionalisme basc en general a Navarra?
S'ha de recordar que, el 1999, durant el procés de Lizarra-Garazi, és a dir, durant la treva, Batasuna va ser pràcticament la segona força política de Nafarroa, darrera del Partit Socialista. Nosaltres tenim una bona implantació a Nafarroa -actualment, aquesta implantació està dividida entre Nafarroa Bai i Batasuna, però, bé, diguem que prové de la mateixa òrbita ideològica-. El que té problemes és el PNB, que pràcticament no té ningú a Nafarroa. Tant el Partit Socialista com nosaltres tenim una bona implantació a les dues comunitats autònomes. El PNB té molta implantació a la CAB i poca a Navarra, perquè pràcticament no ha fet res per Navarra durant tots aquests anys. Però el plantejament que fem no és el d'un acord nacionalista, és un acord transversal entre totes les parts, perquè, al cap i a la fi, el que aporta l'acord és el dret a decidir de tots i un escenari de pau. Jo crec que això és un benefici per a tots.
D'altra banda, no contemplem l'escenari que a Navarra no s'hi produeixi un acord favorable. Actualment, el govern està a mans d'UPN, però tothom dóna per fet que se li acaba el mandat, perquè tant els socialistes com Nafarroa Bai, Izquierda Unida i nosaltres estem d'acord en fer-los fora de les institucions. No tothom està d'acord amb què fer després en aquestes institucions, però l'actitud de Sanz ha estat tant dolenta que tothom dóna per fet que serà molt difícil que continuï. Això serà un altre pas en la creació de condicions.

Ha comentat que estem a punt d'iniciar un nou cicle electoral, en el qual Batasuna es mostra convençuda que participarà. La intenció es veu referendada per alguna dada objectiva?
Nosaltres no tenim cap vocació d'il·legals. Batasuna -Herri Batasuna, l'esquerra abertzale...- porta 25 anys realitzant activitat política, dels quals 22 hem sigut legals. Sempre hem sigut una formació política que ha donat molta importància al treball institucional, sobretot als ajuntaments, perquè tenim una alternativa d'esquerres que, si no hi som, com ha passat en aquests quatre anys, es duen a la pràctica decisions de caràcter municipal que afecten els ciutadans i que no correspon al que pensa la ciutadania: l'alta velocitat, els macroprojectes, la vivenda, la precarietat, la privatització dels serveis públics... D'altra banda, perquè serà a aquestes institucions a les que tocarà implementar els acords que hi pugui haver.
Nosaltres hi volem ser. La manera com ens hi podrem presentar, depèn molt de l'actitud del govern. El PSOE i el PP van crear el problema de la Llei de Partits, que és un problema, no una solució. Ara ha canviat el govern i continua existint el problema. Si el govern vol canviar aquesta llei, ho pot fer. No hi ha escenari possible de resolució del conflicte sense que una part important de la societat basca no estigui present a les institucions. Per tant, hi hem de ser. Nosaltres hi volem ser. Ara, després li correspondrà al govern si ens deixa o no ens deixa, si no ens deixa de cap manera... És una decisió que els correspon a ells.

Però a banda dels desitjos de l'esquerra abertzale, hi ha algun indicatiu que el govern estatal modificarà la Llei de Partits?
Per ara, sembla que no.

O sigui, ens movem en el pla dels desitjos.
Ara per ara, el PSOE ha dit que no té intenció de canviar, ni modificar, ni retirar la Llei de Partits. Nosaltres ens intentarem presentar i al PSOE li correspondrà determinar si podem concórrer o no. Nosaltres, presentar-nos ens presentarem. L'acte de responsabilitat política, el farem responsablement i a ells els correspondrà actuar responsablement. Per ara, no hi ha més.

Com s'intentarà negociar amb l'Estat francès la proposta d'autonomia que s'ha fet per a Iparralde?
S'ha de dir que l'Estat francès està en crisi. No és una crisi de model territorial a l'espanyola, però sí que és una crisi de fons. Nosaltres, juntament amb els catalans, corsos, els bretons i els polinesis, hem signat l'anomenat Document de Corti en què exigim al govern francès que ha d'afrontar les lleis per reconèixer les lleis, les llengües, els pobles... També hem establert contactes amb els partits polítics. Ara estan en campanya i aquesta no és la seva prioritat, és evident, però en el futur, si és que l'Estat espanyol es llança al procés, necessàriament el govern francès, d'alguna manera entrarà al procés de negociació. Ens neguem a pensar que no s'implicarà en un procés de negociació d'un conflicte si és que acaba avançant per la bona via. Si no, no hi intervindrà, però sí avança, sí.

Per tant, l'Estat francès no ho considera com un problema propi.
Abans de començar, no. Però si es llança el problema a la part sud del país, sap que té una part nord del país al seu territori, a més a més de 160 presos a les presons. Segurament, llavors l'Estat francès hi entraria, com a mínim és la nostra intenció, per això li vam fer la proposta d'autonomia.

Moltes vegades s'estableixen paral·lelismes entre els conflictes al País Basc i Irlanda, fins al punt que, la setmana passada, Otegi hi va viatjar. Els que ara tiren endavant el procés de pau irlandès són els que abans es consideraven els extremistes. Traslladat a l'escenari espanyol, l'esquerra abertzale és conscient que el PP també s'haurà d'incorporar a aquesta proposta?
Nosaltres no ens hem oposat mai que el PP s'incorpori al procés. És més, totes les parts implicades sempre han dit que el PP hi hauria de ser. Qui ha decidit no implicar-s'hi és el propi Partit Popular, en el que crec que és una actitud políticament suïcida. Crec que no hi pot haver una força política que s'oposi a un escenari de pau. Si el PP manté la seva posició, creiem que el procés de pau seguirà endavant sense ells, però la seva base social que viu a Euskal Herria segurament no acceptaria que totes les altres forces s'impliquessin en un procés de pau i ells quedessin fora. Crec que, políticament, ho pagaran.

Batasuna ha intentat establir ponts amb el PP?
No ens hi hem negat mai, però el problema és que, per exemple, quan coincidim en una ràdio, si nosaltres hi som, no vénen. I al Parlament, no hi ha hagut cap possibilitat d'acostament a cap nivell, perquè fan campanya de la seva intransigència, del seu ‘no', del ‘no' al procés, ‘no' a reunir-se, ‘no' a reconèixer-nos, no, no, no... Així, doncs, no hi ha manera.