Barcelona · Malgrat complir 85 anys recentment, l'exconseller de Justícia i Governació i militant més antic d'Unió, Agustí Bassols, encara desitja seguir treballant per un país que troba encallat. Per això, el passat mes de maig, va presentar en societat la Fundació Sobirania i Justícia, associació que presideix amb l'objectiu de fer créixer la massa social que reclami la independència de Catalunya.


Catalunya està...

Malament. Als aspectes polítics i patriòtics cal afegir el fet que Catalunya sigui una de les zones on més afecta la crisi dins l'Estat espanyol. Tampoc m'estranya, ja que és on més es treballa i on més es produeix. Allí on no fan res, segueixen sense fer res.


Parlava també d'aspectes polítics...

Una autonomia sense Estatut demostra que políticament no està bé. Som un país que tenim un Estatut que ha derogat l'anterior, que era molt mesquí i molt poca cosa, però era més que res. Ara, tenim un Estatut que està en el paper però que no s'aplica en la vida real, i no s'aplica perquè el seu principal error és que el seu desplegament depèn massa de l'Estat. I és un Estatut, sota el meu criteri jurídic i polític, que està força bé.


El desplegament de l'Estatut és el que necessita Catalunya per començar a sortir-se'n?

No és el que necessitem perquè jo soc independentista i un Estatut no em satisfarà mai. El que van aprovar les Corts era una altre cosa, com es pot observar en el mateix preàmbul, però el que va aprovar el Parlament estava prou bé i valia la pena. Era molt avançat i, a més, jo crec que era Constitucional
El millor col·laborador que tenim els independentistes és el Govern espanyol
El Tribunal Constitucional no sembla pensar el mateix...

A sobre això. Estem pendents de l'amenaça incerta d'una sentència del Tribunal Constitucional, que ningú sap com serà. Ni tan sols els mateixos magistrats crec que ho saben. A més, tampoc tinc molt clara la resposta que donarien els partits catalans a una sentència negativa. Sé la que donarien alguns, com per exemple els que aposten per la no resposta, que crec que seria la pitjor opció. Però no hi ha consens sobre quina seria la resposta que ha de donar el país.


Les entitats socials poden pressionar els partits?

El que volem nosaltres és aconseguir una majoria social i que un dia la mateixa pressió de la societat faci que aquesta es mobilitzi, que es desvetlli i es deixi de pors, temors i comoditats. Aleshores els partits ja se n'adonaran del que la societat necessita.


Es fa difícil parlar de mobilitzar la societat quan aquesta és cada vegada més abstencionista...

L'abstenció que es va viure en les passades eleccions europees tampoc és desfavorable perquè respon a l'estat que travessa Catalunya i és un advertiment al senyor Zapatero. No ens hi hem d'amoïnar massa. Li puc dir que per nosaltres és una satisfacció, salvant-ne l'abstenció, que dos diputats catalans i independentistes com Junqueras i Tremosa vagin a Europa.


Hi ha qui veu en les entitats socials una extensió dels partits polítics...

No ha de ser així. Si un partit ens fa un favor, la gent dels altres se'ns allunyarà. L'independentisme no és política, es pàtria. Nosaltres en política no hi volem entrar, actuem des d'un àmbit patriòtic que desitja la independència de la nostra terra. D'una manera directa nosaltres no hem de tenir relació amb els partits perquè sinó els partits acabarien apoderant-se de nosaltres.
Fa masses anys que la direcció d'Unió ha canviat i ja no parlen de la vocació confederal del partit
Com neix Sobirania i Justícia?

Neix d'una esperança. Jo sentia que encara podia fer alguna cosa per Catalunya. Parlem molt d'independència però no fem res, així que per estendre la taca d'oli, amb l'Antoni Castella vam decidir fer un grup. Primer comptant amb els amics de més confiança, i de seguida vàrem ser vint, i de vint vàrem passar a seixanta. Fins que vam adonar-nos que feia falta fer un organisme jurídic que ens representés i vam acordar que quan arribéssim a un centenar ens presentaríem en públic.


I el passat més de maig van deixar petit l'Ateneu...

Sí, vam quedar malament amb molta gent que es va haver de quedar fora, però és que no esperàvem tenir tant èxit. Això demostra que els que desitgem la independència som cada cop més. I és que com va dir la Patrícia Gabancho en aquell mateix acte, "el millor col·laborador que tenim els independentistes és el Govern espanyol". Dia rere dia ens carrega de raons.
El més intel·ligent seria separar-nos d'Espanya civilitzadament com fan els matrimonis que no s'entenen
Entén que hi hagi qui es mostri sorprès que aquest desig d'independència arribi del militant més antic d'Unió?

Quan jo hi vaig entrar, Unió era independentista. I encara avui ho segueix sent tot i que no ho sembli. No fa pas tant, a la meva etapa final com a conseller, vam fer tota una campanya basada en la idea de la confederació europea. Però des de fa uns anys, masses, que la direcció d'Unió ha canviat i d'això no en parlen.


Qui forma part de Sobirania i Justícia?

Nosaltres com associació respectem tots els partits polítics i hi caben tots dintre nostre, també totes les ideologies. Jo sóc catòlic, però em faria molt feliç que un musulmà o un jueu entressin dins de Sobirania i Justícia. Hi pot entrat tothom sempre que compleixi un requisit, estimar Catalunya i desitjar-ne la independència. Com més serem, més apòstols tindrem que transmetran el nostre missatge sobre la necessitat de Catalunya de ser independent.


I com si arriba a la independència?

No sabem com pot arribar, però el més probable és que vingui d'una proclamació unilateral i que aquesta pugui comptar amb el recolzament d'Europa. Seria ideal que Espanya acceptés entrar en una negociació. Jo diria que, si no fos pels diners que ens treuen, a Espanya li fem nosa. El més intel·ligent seria separar-nos d'Espanya civilitzadament com fan els matrimonis que no s'entenen.
Existeix una immigració que ha de veure que el país que ells van escollir com a segona pàtria està sent maltractat
Per això cal l'aprovació ciutadana. Hi podem comptar?

Quan es fan estudis sobre un hipotètic referèndum sobre la independència els percentatges canvien molt. Hi ha gent ben catalana amb qui no pots comptar, per exemple l'empresari que té por de perdre el mercat espanyol. Cal fer veure els avantatges de la independència. Potser més aquells econòmics que els de caire espiritual o patriòtic. A l'acte de presentació de la nostra fundació va parlar Jacint Ros Hombravella, que és economista i que va demostrar que tindríem més riquesa com a Estat europeu que no com a Comunitat autònoma dintre d'Espanya. s per aquest camí que hem d'anar, el que explica que Catalunya serà més rica i europea si és independent.


Hi ha molta gent per convèncer?

Hi ha una generació de persones que hem estat sempre d'aquest país i hem tingut molt present el sentit identitari, i que per tant el desig de independència ens és gairebé natural. Però també hi ha gran part de la immigració que ha anat arribant des dels anys 50 fins ara i que no s'ha acabat d'adaptar. s a aquesta gent a qui se'ls hi ha de fer veure que Espanya suposa un llast indiscutible per Catalunya. Ara és un bon moment per demostrar-ho perquè ha quedat claríssim amb el tema del finançament. Han de veure que el país que ells van escollir com a segona pàtria està sent maltractat. El nostre objectiu genèric és sensibilitzar la societat catalana de la necessitat de la independència del país.