Barcelona · Josep Huguet, Conseller d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat i dirigent d'Esquerra Republicana de Catalunya, augura un període de solitud a les files de la formació independentista. Un espai de temps que creu necessari per tal que es puguin conquistar noves faccions intel·lectuals i, com a conseqüència, electors.

El Partit Popular i Ciutadans volen recórrer el codi de consum, en part, per les multes lingüístiques. Què en pensa?
Comencen a sorgir les conseqüències de la sentència del Tribunal Constitucional. A partir d'ara l'espanyolisme aprofitarà qualsevol escletxa de tota llei que digui que el català és llengua preferent i la recorrerà. La prova són la llei d'acollida, la del comerç, la immersió lingüística... Entrem en una situació d'inestabilitat on es qüestionen els nexes d'unió construïts a Catalunya. Això ens obligarà a aguantar com a mínim fins les eleccions, i després del novembre ja veurem què fa el proper govern. Crec que s'ha d'incomplir la decisió del Tribunal, i acollir-nos a una insubmissió jurídica i civil. Estem en una nova etapa perquè Espanya ho ha volgut així.

Com han acollit els socis de Govern aquesta crida a la insubmissió?
De fet, l'estan practicant. Montilla ha dit que si cal arribarà als tribunals. Per tant, per ara els socis de govern practiquen la insubmissió amb els seus fets, però no amb les paraules. PSC i ICV segueixen dient que volen refer el pacte estatutari, tot i ser conscients que tant PP com PSOE no canviaran la Constitució. Discrepo totalment de la opinió dels socis de govern.

S'apropen les eleccions. Com pot afectar a ERC l'aparició de Reagrupament o Solidaritat Catalana?
Espero que no l'afecti. Penso que l'electorat independentista, que potser s'ha esverat en els darrers mesos, reflexionarà. El que està clar és que aquests primer han de demostrar quin programa tenen, perquè de moment sols se centren en dir que volen la independència. En canvi, a Catalunya no es vota sols per un tema, sinó per un sumatori de qüestions. L'electorat ha de decidir si vol continuar amb l'estat del benestar, si aposta per la monarquia o per la república... Darrera del nostre projecte independentista hi ha tot un programari. Som de centre esquerra i malgrat alguns puguin malentendre el que hem fet els darrers anys, els demano que reflexionin. Si Esquerra no hagués fet l'acord de Govern, no s'hauria posat en marxa un Estatut que primer havia de ser federal, tot i que després ha resultat ser una altra cosa. Els ciutadans han de votar amb el cap i no amb la panxa. Si algú vol tirar-se a l'aventura amb un senyor que només ha guanyat un parell de lligues de futbol, ell mateix. Però només facilitaran l'arribada al poder una altra vegada de l'autonomisme de dretes, que ha governat durant 23 anys.
S'ha d'incomplir la decisió del Tribunal, i acollir-nos a una insubmissió jurídica i civil
Precisament, molts sectors diuen que Esquerra ha renunciat a les faccions més lliberals i de centre dreta sobiranista per convertir-se en els darrers anys en un partit d'esquerres.
ERC va sorgir al 1931 com alternativa a la dreta i centra dreta monàrquica. Ara som una altra cosa, està clar. Si es tracta de ser lliberals, nosaltres estem per la llibertat. Però també hi ha un altre tipus d'independentisme, l'ultraliberal, que interpreta l'economista Sala i Martín... Bé, a Flandes, per exemple, existeix l'extrema dreta. I si n'hi ha Catalunya, que surtin i que aflorin. Però ERC no pot aglutinar aquests sectors, que potser en el passat han estat en el partit. Pel que em toca, reitero que la gent que continua sent de centre esquerra ha de reflexionar, a pesar dels errors que el meu partit hagi pogut cometre.

A quins errors es refereix?
Pel que fa al tema nacional, varem fer un acord estratègic amb els federalistes, perquè amb els autonomistes no va ser possible. Pel que fa a l'Estatut, l'hem engendrat, batejat, i enterrat. I en altres qüestions... Aquest país necessita neteja, i crec que els socialistes han netejat poc, i quan ho han fet han sortit coses com el cas Palau. Però encara és necessària més neteja. I d'altra banda, si algun error ha tingut Esquerra, són les minories que després s'han escindit i que durant un període de temps no van fer res més que perdre congressos interns i erosionar el partit.

Ara que aquesta minoria s'ha escindit. Com veu l'Esquerra Republicana del futur?
La veig sola. Ens passarem un període en solitari en el que hem de recuperar l'hegemonia. Necessitem refer ponts amb els intel·lectuals, accentuant de nou el discurs integrador. En el futur veig una ERC refundada, com varem fer en el passat amb La Crida. Hem de guanyar gent seriosa i no antidemocràtica.
[La decisió de Carod de no participar en campanya] és d'una insolidaritat absoluta
Podria dir noms d'aquests intel·lectuals que voldria conquistar?
Basta llegir les firmes dels diaris cada dia. Em refereixo a Oriol Bohigues, Xavier Antich, Ferran Requejo, Ferran Mascarell... Molts d'ells segueixen tenint el carnet del PSC però estan a favor de la independència. Esquerra ha de buscar gent que arribi al partit per raonaments clars i no per inèrcia, i queda molta distància per recórrer. A la manifestació contra la sentència de l'estatut van sortir un milió de persones al carrer, però encara van quedar sis milions a casa. Hem de conquistar-los.

El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, va dir que no participarà a la campanya electoral i que, per tant, no es feia responsable d'un eventual resultat negatiu del partit.
Crec que és d'una insolidaritat absoluta. No diu res a favor seu i fer aquest tipus de declaracions significa tenir mal perdre. Jo no vaig a les llistes i faré campanya igualment per Esquerra. Al partit hem tingut alts i baixos però sempre hem estat el punt d'acollida de diverses corrents. Esquerra és el meu partit i el defensaré, també a la campanya.

Vostè tampoc anirà a les llistes, però vol seguir en política.
ERC és el meu partit i a l'edat que tinc he arribat al màxim que podia aspirar, que era ser conseller. Continuaré en política, estic a disposició del partit, on hi tinc el meu paper i a més, amb accessibilitat als mitjans de comunicació. Però ho faré com a ideòleg. Al 1993 ja vaig ser l'autor de la Declaració ideològica d'Esquerra, i els plantejaments econòmics que vaig introduir encara hi són vigents. Ara em decanto més per seguir en aquesta tasca política.