Barcelona · Sota el títol "Arquitectes de la nova Europa", la Generalitat ha presentat un seminari dedicat als nous estats europeus que van néixer després de la caiguda del mur de Berlín, i que s'ha vulgut fer coincidir amb els 150 anys del naixement de Francesc Macià. El seminari, que tindrà lloc els propers 7 i 8 d'octubre, ha volgut comptar amb la visita dels expresidents d'Eslovènia, Lituània i Moldàvia,

que han estat rebuts pel vicepresident de la Generalitat Josep-Lluís Carod-Rovira a excepció del primer, que no ha pogut viatjar fins a Catalunya per motius de salut. Carod-Rovira s'ha encarregat de presentar aquest acte sobre els processos de formació dels nous estats emergents europeus en les dècades de 1980 i 1990, i ha considerat un "privilegi" la visita dels polítics europeus.

L'expresident de Lituània, Vytauytas Landbergis, ha explicat el procés que va portar el país a convertir-se en la primera república soviètica a proclamar la seva autonomia l'11 de març de 1990, iniciant així el procés de desmembració de l'URSS. Un autonomia "recuperada" per segona vegada -la primera, després de la primera Guerra Mundial, i la segona, arran de l'ocupació soviètica. Landsbergis ha posat de manifest l'antiguitat de l'estat, del qual aquest 2009 es commemoren 1.000 anys.

Per la seva banda, l'expresident de Moldàvia, Mircea Ion Snegur, ha explicat el procés que va seguir l'exrepública soviètica fins arribar al 27 d'agost de 1991, quan el Parlament va adoptar la Declaració d'Independència. Snegur ha parlat de les dificultats amb què es va trobar Moldàvia per consolidar el seu Estat, malgrat que ha constatat que, 18 anys després, "podem dir que Moldàvia s'ha constituït com un estat democràtica, un estat de dret amb una economia de lliure mercat".

L'expresident d'Eslovènia, Milan Ku?an, que no ha pogut assistir a l'acte però que ha deixat enregistrat un missatge per al seminari, ha afirmat que  Eslovènia no "va emprendre el camí de l'autonomia perquè volgués aïllar-se", sinó perquè davant "la falta de democràcia" i les "diferències en el reconeixement de les nacionalistats" de l'exIugoslàvia, el país "volia participar en els processos d'integració que respecten les normes democràtiques i que reconeixen els mateixos drets a tots els pobles".

Carod-Rovira ha recordat que l'Europa dels anys 1980-1990 era molt diferent a l'actual però que Catalunya "no pot aclucar els ulls a la història d'Europa" i que ha "de saber triar democràticament el seu propi camí, que només depèn del poble català". Una Europa que, per al vicepresident, ha d'esdevenir-se "realment i autènticament democràtica" i ha de reconèixer "la diversitat de nacions, cultures i llengües que la integren, al marge de l'estatut legal que tinguin".