Barcelona ·
El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha presidit avui un acte d'homenatge al president Lluís Companys a la ciutat francesa de La Baule-Escoublac, on l'expresident de la Generalitat va ser detingut avui fa just 70 anys per la policia militar alemanya. Acompanyat de l'alcalde La Baule, Yves Métaireau, el vicepresident ha instat el Govern de Madrid a mostrar "la mateixa solidaritat democràtica que hem trobat aquí" per poder celebrar, com està previst, un homenatge a la seu de la Comunitat de Madrid on l'expresident de la Generalitat va passar el seu arrest, un cop extradit per les autoritats franceses. A l'acte hi han assistit una cinquantena de persones, entre les quals hi havia Josep Companys, nebot-nét de l'expresident de la Generalitat.
El vicepresident del Govern i l'alcalde de La Baule han descobert aquest matí una placa commemorativa a l'Avenue Plöermel, on es troba la casa on va residir Companys durant el seu exili a la Bretanya i on avui just fa 70 anys, el 13 d'agost de 1940, va ser arrestat per la policia militar alemanya. La placa recorda, en català i francès, que "en el número 5 d'aquest carrer, el dia 13 d'agost de 1940, va ser detingut per la Gestapo el president del Govern de Catalunya Lluís Companys i Jové. Deportat i lliurat a la policia franquista, va ser afusellat a Barcelona el dia 15 d'octubre de 1940. En homenatge i a la seva memòria". I es clou amb una cita de l'expresident de la Generalitat: "La meva petitesa no podia esperar una fi més digna. Per Catalunya i allò que representa de pau, justícia i amor".
En el seu parlament institucional, el vicepresident ha volgut subratllar "el coratge i la valentia" de Companys, a qui ha definit com "el president de les hores adverses". I és que, tal com ha recordat Carod-Rovira, l'expresident de la Generalitat "es va quedar a Europa, no només pel desig de localitzar el seu fill, sinó per la responsabilitat política de no deixar sols els catalans exiliats a França". Així mateix, el vicepresident ha posat de relleu que Companys ha estat "l'únic president elegit democràticament d'Europa que ha estat executat", "per representar Catalunya i la llibertat", perquè "matar el president de Catalunya era una manera simbòlica de matar també una nació". I ha recordat en aquest context que, "com deia el president Companys, al llarg de la història els enemics de Catalunya han estat sempre enemics de la llibertat, i això tenia vigència els anys 40 i en continua tenint encara avui".