Barcelona · Amb el pitjor dels estats en què pot trobar-se la relació Catalunya-Espanya, amb un Estatut que amenaça de quedar-se en una borrosa imatge llunyana del que ha estat, i en presència dels tres presidents de la Generalitat de Catalunya d'aquest segle, Joan B. Culla va presentar ahir el seu darrer llibre a la Biblioteca de Catalunya: "Els Quatre Presidents".

Tot i que l'acte tenia els ingredients necessaris per convertir-se en una vertadera -i institucional- reivindicació en defensa de l'Estatut, contrària a la (imminent?) sentència del Tribunal Constitucional, l'historiador i professor d'Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va convertir l'acte en allò que, precisament, millor sap fer: explicar la història. El resultat, però, no va ser ni elogiós davant el president José Montilla i els expresidents Jordi Pujol i Pasqual Maragall, ni massa esperançador davant un auditori més aviat escàs, que esperava, segurament, alguna motivació positiva.

"Ha estat la dècada de les decepcions", va sentenciar Culla, coneixedor privilegiat de la trajectòria política del país des dels darrers mesos de l'exili de l'expresident Josep Tarradellas, el 1976. L'anàlisi de Culla podia ser un retret cap als presidents presents i les seves decisions, però també era la constatació que Espanya "no vol ni pot admetre que cap catalanista sigui el seu Bismarck". "Quan el catalanisme ha volgut marcar l'agenda espanyola, ha despertat enormes recels i ha acabat sent impossible. La pedagogia tampoc ha funcionat. Han estat esforços tan benintencionats com inútils" va remarcar Culla.

La sentència del Constitucional també va ser motiu de reflexió de l'historiador, que va titllar d' "ensarronada" que pot dur Catalunya fins a un final "catastròfic", en advertència a la retallada que puguin patir alguns aspectes lingüístics, com el model d'immersió lingüística, la qual cosa suposaria "un retrocés respecte a l'Estatut del 1979". "¿s possible que la lectura de la Constitució del 1978 no sigui vàlida avui? ¿Pot ser que estiguem tirant enrere?", va preguntar-se en veu alta el director de L'Avenç, Josep M. Muñoz, durant la seva intervenció. La resposta no va arribar, tot i que la gent present a l'acte, escèptica amb el futur polític, feia que sí amb el cap.