El rector, Joandomènec Ros, acomiadava la 37a edició de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) anunciant que l’any que ve l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) es tornarà a fer càrrec del patronat de la universitat. Amb les relacions trencades des de feia cinc anys, quan sota la presidència de Josep Maria Castellet, l’IEC va decidir trencar relacions, l’edició de l’any que ve recuperarà el pacte hist El rector, Joandomènec Ros, acomiadava la 37a edició de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) anunciant que l’any que ve l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) es tornarà a fer càrrec del patronat de la universitat. Amb les relacions trencades des de feia cinc anys, quan sota la presidència de Josep Maria Castellet, l’IEC va decidir trencar relacions, l’edició de l’any que ve recuperarà el pacte històric entre aquestes dues entitats. El nou president de l’IEC, Salvador Giner, assumirà la presidència del patronat de la universitat. En aquest restabliment de les relacions, la bona sintonia entre Giner i Ros -també membre de la junta de l’IEC- ha estat clau. L’IEC, doncs, és una garantia de futur per la UCE que enguany ha recuperat part de la brillantor del passat. Si les últimes edicions havien estat de transició, l’any 2005 ha estat marcat per la recuperació d’alumnes i pel creixement dels cursos. Cada jornada es podien triar entre 12 i 13 cursos diferents. L’oferta acadèmica es va completar amb una bona quantitat d’actes culturals i reivindicatius. La presentació del Correllengua 2005 i la protesta contra la línia de molt alta tensió el dia que Joaquim Nadal va visitar Prada van ser dos dels actes més concorreguts. L’altre gran focus d’atenció de Prada van ser les visites dels polítics que, amb el rerefons de l’Estatut, van convertir la UCE en la seva tribuna per carregar contra els seus rivals. Fins a set consellers van passar per Prada, la majoria dels quals eren d’ERC. En aquesta edició, la direcció republicana es va volcar amb la UCE. Josep-Lluís Carod-Rovira va passar durant dos dies per Prada. Primer, per homenatjar la figura de Miquel Porter i Moix, desaparegut el novembre passat, i, després, per presentar la proposta de llei sobre l’oficialització del català a la resta de l’Estat que els catalans presentaran en les pròximes setmanes al Congrés. Però qui més expectació va aixecar a Prada va ser el conseller Carretero. Contundent com sempre, a l’hora d’opinar sobre l’Estatut el titular de Governació no es va mossegar la llengua insinuant que Pasqual Maragall “hauria de plegar si no s’aprovava el nou text”. Durant dos dies, la premsa constitucionalista de Barcelona va fer mans i mànigues per saber si Carretero havia assenyalat directament Maragall o “només” havia estat una insinuació. El president hagués pogut destituir Carretero si aquest hagués dit el seu nom directament. L’altra visita que s’esperava amb expectació era la del conseller Josep Huguet, que després de donar suport a la creació de la Universitat Progressista (UPEC) es presentava a Prada per fer una conferència sobre el finançament. Huguet va fer una jornada maratoniana a Prada ja que també va protagonitzar un míting de les JERC a la tarda. Potser conscient que apadrinar la UPEC no ha estat gaire ben vist pels sectors més majoritaris del catalanisme, Huguet va fer una aferrissada defensa del model de la UCE, que, de moment, diners i suport institucional a banda, ha demostrat que la UPEC no és rival. Com va dir Carretero, “algú que s’autoqualifica de progressita, poc progrés pot aportar al país”.