La Universitat Catalana d’Estiu (UCE), any rere any, fa el servei de portar el debat del catalanisme i el sobiranisme als mitjans de comunicació. Enguany ho ha fet amb contundència, amb les intervencions de Joan Carretero i Quico Homs. Ambdós han fet evident el moment de desorientació i manca de projecte que viu Catalunya, i no parlem de la resta de la nació, de la que gairebé ningú parla en termes d’estratègia global.
En el cas de Joan Carretero, a qui tots respectem per la seva ferma defensa de la independència de Catalunya, li trobem a faltar projecte i que ni insinuï la fractura de l'espai independentista. El PI, el PRC i d'altres invents -tot i el respecte per les persones que varen protagonitzar aquestes fugides endavant- sols van aconseguir afeblir l'independentisme. Un nou invent seria suïcida, i no diguem un tornar a començar. Carretero té tot el dret a tenir el seu espai de poder a ERC, que s'ha de transformar en un partit més madur, obert i plural. Cal que aprengui a sumar i no restar.
Joan Puigcercós ha afirmat que "no hi ha vida ni espai" fora d'ERC. I té raó. Per això, i com a secretari general d'ERC, té l'obligació d'incorporar tots els corrents, reforçar la pluralitat de la direcció i obrir el partit, perquè no sigui un cau tancat de dirigents que es coneixen de fa anys. Ha de fomentar la incorporació sense paternalismes de nous dirigents de dins i fora del partit, i sobretot obrir ERC a la societat, a la diversitat política que sempre, històricament, ha caracteritzat ERC, i deixar les batalles personals per al futur. Amb Carod i Puigcercós no n'hi ha prou. Cal afegir-hi més homes i dones. A Esquerra, doncs, li manca visió de futur, responsabilitat i acabar amb les pugnes personals estèrils.
A Prada un altre personatge, sorgit de l'entorn d'Artur Mas, Quico Homs El de l'Estatut, ens sorprèn proposant una certa entesa amb el maragallisme i no parlant-nos d'Unió Democràtica, quan en el mateix moment i al mateix lloc es presentava el collectiu de CDC Desfederem-nos, que pretén trencar la federació de CiU. El propi Homs, responent les preguntes dels periodistes sobre aquest col·lectiu, no va fer més que tirar pilotes fora, igual que va fer amb aquells que li preguntaven si Jordi Pujol es podria entendre amb Pasqual Maragall i el seu germà Ernest i els Ciutadans pel Canvi. Militants de CDC presents a la intervenció de Quico Homs es van posar les mans al cap per aquesta maragallada d'Homs. Van considerar que l'actual entorn de Mas està desorientat, comentant a continuació que si Quico Homs era l'home encarregat de bastir ponts amb el catalanisme, no sabien ben bé on aniríem a parar.
La situació del catalanisme i el sobiranisme és preocupant. A CiU, Artur Mas i Josep Antoni Duran Lleida no sols no s'entenen, sinó que ni se suporten. Jordi Pujol reflexiona i estudia com redreçar la situació, corresponsabilitzant-se de la preocupació dels sectors històrics de CDC. Alhora, dirigents joves del partit, i d'UDC, esperen el seu moment, cansats del post-pujolisme i els entorns d'Artur Mas, que cada dia resten més que sumen.
A ERC, més soterradament, segueix la pugna Carod-Puigcercós i ha entrat en escena el sector de Joan Carretero i els joves d'Uriel Bertran. La plataforma Sobirania i Progrés observa la jugada i es postula per un després.
Divisió i desorientació, doncs, al catalanisme. Mentrestant, el país està cansat i emprenyat de tanta pugna personal i de poder. I no veu dirigents ni projecte nacional i exigeix avui, a CiU i a ERC, que sumin i no restin efectius i construeixin un projecte nacional creïble i possible.
