Dijous, mentre els entorns radicalitzats d’Artur Mas i de Duran Lleida seguien la seva campanya per aconseguir la ruptura, al marge d’ells, una persona de confiança de cada dirigent polític va començar una llarga i difícil negociació, que va estar a punt de saltar pels aires quan Oriol Pujol va fer unes declaracions ofensives envers un històric de la política catalana com és Josep Antoni Duran Lleida. Hi va haver contenció per part d’Unió i el seu màxim dirigent, per tal de facilitar aquelles negociacions tant confidencials que s’estaven duent a terme, que no coneixien ni el propi Oriol Pujol ni l’entorn més immediat d’Artur Mas. El líder de CDC va actuar, doncs, al marge del seu pinyol habitual i, sense que mai sapiguem quina influència –en contra o a favor– va desenvolupar l’expresident Jordi Pujol, va prendre la decisió de negociar amb Duran fins l’últim moment.
Després d'hores de negociació i d'estira-i-arronses, les dues persones encarregades de redactar la nota van aconseguir el plàcet d'ambdós dirigents. La nota, que ha sigut difosa al migdia d'avui, porta adjunta uns acords verbals de retrobament, de necessitat d'entendre's, d'ajornar qualsevol discussió fins després de les eleccions espanyoles. Mas seguirà amb la seva joguina de la renovació del catalanisme -encara que no se sap ben bé amb qui. Duran s'encarregarà, de comú acord amb CDC, de portar la direcció de la política espanyola i la campanya electoral.

Hi ha treva, doncs. D'altres parlen de pacte consolidat. Però el que caldrà esbrinar és qui va encendre les primeres fogueres i si les declaracions d'Oriol Pujol, inoportunes ahir, comptaven o no amb el suport de l'expresident Jordi Pujol. Conèixer aquests punts donaria les claus de la profunditat de la crisi, que, en cas d'haver-hi hagut ruptura, hauria deixat la federació en unes condicions molt difícils, amb una gran rialla de les forces catalanes de l'actual Govern de Progrés.