La força del sobiranisme català es va visualitzar, dijous, en un acte organitzat pel Fòrum Català pel Dret a l'Autodeterminació (Focda), que va fer asseure en una mateixa taula totes les tonalitats del catalanisme, des d'Antoni Vives (CiU) a Josep Anton Vilalta (CUP), passant per Pere Aragonès (ERC) , Dolors Camats (ICV), Mònica Sabata (PDD) i Hèctor López Bofill (Sobirania i Progrés). Qui més qui menys apunta la necessitat que Catalunya aconsegueixi la independència, ja sigui demà mateix, el 2014 o més a mig termini. El debat sobre com s'ha d'arribar a aquest escenari, però, no gira entorn de diferents models, més o menys gradualistes, sinó que pivota sobre qui fa la primera proposta. Bona voluntat i poca concreció. La taula rodona, un punt de trobada entre les diferents sensibilitats independentistes existents, va servir per deixar ben clar que "ningú no té un full de ruta", en paraules de Mònica Sabata.
Josep Anton Vilalta no es va mostrar preocupat perquè la CUP no tingui cap full de ruta cap a la independència, reconeixent el paper de moment testimonial que juga la CUP en el panorama polític català: "no és greu, perquè el més important és crear conscienciació". En aquest sentit, considera prioritari eliminar les contradiccions en què viuen els Països Catalans i, a partir d'aquí, pensar en un full de ruta. A tall d'exemple, va criticar "que s'ofreni a Rafael Casanova i, al desembre, es reti vassallatge a la mascota de l'Estat quan va esquiar a Baqueira-Beret".
En la mateixa línia es va expressar Pere Aragonès, partidari de crear "estructures d'Estat" abans de plantejar un referèndum. Segons Aragonès, en l'àmbit econòmic, quan més internacionalitzada estigui l'economia catalana, menys afectaran els boicots que es puguin promoure des de la caverna espanyolista.
Aragonès -que va deixar ben clar que "ningú té l'exclusiva de l'independentisme"- va apuntar que el procés d'alliberament nacional només avançarà "si hi ha unes bases comunes". Malgrat tot , la unitat d'acció entre partits i entitats sobiranistes, però, no va acabar de visualitzar-se. Aragonès va carregar durament contra l'anomenada societat civil catalana, que no es va arriscar a fer cap gest durant el debat estatutari -inclosa alguna notable entitat catalanista, va apuntar. Per contra, Mònica Sabata tampoc no es va estar de criticar la classe política catalana, que no va saber "gestionar" les il·lusions dels ciutadans.
Antoni Vives, per la seva banda, va ironitzar que, "si algú té un full de ruta, que l'amagui, per no descobrir-lo a l'adversari", mentre que López Bofill és partidari de fer públic el procés quan més aviat, millor, per tal d'activar el procés. López Bofill i Vives van coincidir en què ja existeix una majoria social a favor de la independència, afirmació que altres tres representants posen en quarentena.
Jaume Renyer, president del FOCDA, apunta algunes de les valoracions positives del debat, entre les quals s'hi compta que tots els presents es vam mostrar interessats en crear "consensos al voltant de qüestions estratègiques" a partir d'idees "sòlidament fonamentades i un procés de debat obert i rigorós".
