Barcelona · Un fòrum en què hi ha presents el periodista de TV3 Antoni Bassas, la presidenta d'Òmnium Cultural Muriel Casals, el catedràtic de dret constitucional i Ciudadano' Francesc de Carreras i l'economista Germà Bel promet, especialment quan el tema de reflexió i debat rau en l'autogovern, el dret a decidir i la nació catalana en el nou escenari que ha generat la retallada de l'Estatut.

I les expectatives s'han complert. Com a prova, un tast d'algunes de les frases que s'han sentit:
"La sentència de l'Estatut és un altre Decret de Nova Planta" (Germà Bel)
"Alguns mitjans parlen dels catalans d'una manera amb què no gosarien parlar, i fan ben fet, de negres, gitanos o  jueus" (Antoni Bassas)
"S'ha trencat el pacte amb l'estat" (Muriel Casals)

Moderat pel delegat de Público a Catalunya, Josep Carles Rius, el Fòrum Públic celebrat aquest dimarts a Barcelona ha començat amb la intervenció de Muriel Casals, que ha destacat el paper de "catalitzador" que va tenir Òmnium en la manifestació del 10-J i ha expressat que no reconeix "la legitimitat d'aquest tribunal". Per la presidenta d'Òmnium, "la sentència és el final d'un cicle", ja que "diu que no hi caben les nostres lleis". "Després de la manifestació, tornem a la nostra feina de defensa de la llengua, la cultura i el país, posant especial èmfasi en la immigració", ha conclòs Muriel.

Coixinets
Germà Bel ha estat un dels plats forts de l'acte. Amb contundència, l'economista ha explicat que la sentència del TC és un altre Decret de Nova Planta, després dels que hi va haver el 1707, el 1715 i el 1716 a València i Aragó, les Illes i el Principat. "No ha canviat res -ha explicat Bel- de nació i de sobirania només n'hi ha una". Per l'economista, "Espanya vol un estat com França amb una capital com París" i, per aquest motiu, "l'Estatut va ser un intent abocat al fracàs, èpic i estèril". Tot i això, Bel ha considerat que el 2006 començà una "polarització entre el sobiranisme i el regionalisme", en un procés que va "liquidar políticament a Maragall i va acabar amb el federalisme". L'economista ha fet un símil i ha considerat que "Espanya ha liquidat el coixinet (el federalisme) i ara només queda la fricció entre sobiranisme i regionalisme". "No sóc nacionalista, -ha afegit- no parlo de sentimentalismes, sinó de lleis i decrets". L'actual situació, doncs, ha portat a Bel, com a molts altres catalans ha afirmar: "no sóc independentista, però si aquest diumenge hi hagués un referèndum sobre la independència votaria que sí".
Bel: 'Espanya ha eliminat el coixinet, i ara només queda la fricció'
Bassas també s'ha mostrat molt crític amb la sentència, alliberat ja del paper més moderat (que no ambigu) que havia de mantenir als matins de Catalunya Ràdio. "Jo sóc periodista -ha començat- i un text aprovat en referèndum ha estat tombat per un tribunal. Per mi -ha afegit- aquesta és la notícia". Segons el corresponsal de TV3, el "TC ha actuat com una tercera o quarta cambra" executant una sentència amb "ressons xulescos".  Per Bassas, la sentència "té elements de pamflet identitari del nacionalisme espanyol més ranci"; és un "se van a enterar esos catalanes". Mirant al futur, el periodista ha afirmat que "cal veure si la manifestació entra al Parlament a través de formacions actuals o d'alguna nova", però tot i així, ha recordat que "la independència no és la solució màgica a cap problema". "Catalunya té dos problemes: -ha conclòs- els propis i els de tot el món. Hem de ser més exigents amb nosaltres mateixos".

Francesc de Carreras, per la seva banda, ha explicat les deficiències de base que, al seu parer, tenia l'Estatut des del seu naixement i, en una frase que pot fer reflexionar als partits i catalans que van donar suport a l'Estatut, ha recordat que en cap moment en aquest text s'afirma que Catalunya sigui una nació. "No diguem més que el TC ens impedeix dir-nos nació': l'Estatut diu a l'article 1 que Catalunya és una nacionalitat", ha recordat de Carreras, afirmant que el text que apareix al preàmbul és molt més ambigu.
Bassas: 'El nacionalisme espanyol és ranci perquè tot i tenir Estat és visible'
L'espanyolisme interpel·la
Els ponents han mantingut un debat en què els principals protagonistes han estat els intercanvis entre Bassas i Bel amb de Carreras. El catedràtic, per cert, ha comptat amb el suport d'una part del públic que, amb el discurs típic i tòpic de l'espanyolisme, ha interpel·lat de males maneres a Muriel Casals i a Antoni Bassas en el torn de preguntes. Preguntat sobre la immersió lingüística i sobre per què havia definit com a "ranci" el nacionalisme espanyol, el periodista de TV3 ha afirmat que gràcies a la immersió s'aconsegueix que tothom "surti de l'escola dominant els dos idiomes, cosa que jo -ha afegit- no vaig poder fer". Respecte el nacionalisme espanyol, Bassas ha explicat que és "ranci perquè tot i tenir estat és visible". Les respostes del periodista han estat les més aplaudides de l'acte. Per la seva banda, Casals, preguntada sobre si Òmnium podria continuar "fent país" si no fos per les subvencions que rep, ha recordat els més de 20.000 socis que té l'entitat, que amb les seves quotes financen el 50% de la seva activitat, i ha explicat novament que les subvencions són per a projectes concrets, com per exemple la integració dels nouvinguts. "Seguiríem fent país sense elles -ha respost- però podríem fer menys coses".