Per què en les darreres dècades Barcelona no s'ha alineat al costat de Catalunya en la recuperació d'una identitat nacional sòlida? Amb aquesta pregunta Patrícia Gabancho ha escrit el llibre El mirall entelat. Barcelona, identitat i projecte nacional. L'autora indica al llibre que des de la Generalitat, Jordi Pujol va apostar per dotar el país d'infraestructures i equipaments, allò que en cultura es resumeix en museus, acadèmies i biblioteques; mentre que des de l'Ajuntament, Pasqual Maragall va abraçar la modernitat, impulsant el disseny, l'impacte internacional, un cert glamur.

En aquest sentit, Gabancho denuncia aquesta fractura, la qual encara està ben viva. "En el moment actual, en què Catalunya sembla avançar cap a la independència, Barcelona ha d'assumir la seva responsabilitat amb el país i ha de jugar un paper crucial, ja que capitalitza la presència catalana al món. I això només serà possible amb un canvi d'allò que s'ha anomenat "model Barcelona": una ciutat espectacle, d'arquitectura icònica, pensada per al turista i el consumidor banal".

Gabancho conclou que la capital caatlana ha de recuperar la identitat -la seva memòria incrustada en el paisatge-, reconstruir la convivència cívica a l'espai públic, augmentar el sentiment de pertinença dels ciutadans, cedir protagonisme a les iniciatives civils i assumir la seva capitalitat catalana. "Només així podrà liderar Catalunya cap a la llibertat, cap a la construcció d'un Estat propi".