Com és sabut, tot mirall ens torna la nostra imatge, però a l'inrevés. Els miralls generen interessants simetries. Veure les coses capgirades ens les pot fer més visibles, i que ens hi fixem. El "mirall escocès" ─prenent el nom del ja clàssic llibre de Xavier Solano sobre Escòcia (2007)─ també.
Primera simetria: la pregunta (i la confiança)
Els unionistes britànics malden per a que la pregunta del referèndum escocès tingui només dues opcions. Una a favor de la independència i una altra en contra. I punt. També voldrien que el referèndum fos el més aviat possible. Els seus motius són que els independentistes escocesos semblen estar estancats en un 30% des de fa anys i, de moment, el seu creixement no és apreciable. Si la pregunta es planteja en termes dicotòmics és més fàcil que el referèndum el perdin: a hores d'ara possiblement un 70% votaria en contra.
Enfront d'això, el govern de Salmon sembla estar cada vegada més convençut d'una resposta múltiple que inclouria quatre opcions: seguir igual, un mica més de devolution (devo plus), l'anomenada devolution max (quasi sobirania amb concert econòmic), i la independència. Així plantejades les coses sembla més probable que l'electorat escocès es decantés per una devolution max. I, més endavant, es pensa, seria possible que aquesta opció obrís les portes a la plena sobirania.
A Catalunya, en canvi, cap unionista desitjaria una pregunta dicotòmica. D'acord amb tots els sondejos -entre els quals la darrera onada del baròmetre del CEO- si les coses es plantegen en termes dicotòmics els qui donarien suport a la independència arribarien al 51%. En canvi, en una pregunta amb múltiples opcions, no està clar si guanyaria l'opció federal o la independentista, gairebé empatades.
Com interpretar aquesta "simètrica situació"? Una possible interpretació és que a Catalunya no es confia en les possibilitats reals de l'opció més desitjada tradicionalment per la ciutadania catalana (una federació dins d'Espanya) i, per tant, descartada per impossible aquesta opció, i confrontats entre independència o seguir igual, els ciutadans opten per la plena sobirania (també els que preferirien una modificació de l'status-quo però sense independència).
A Escòcia, en canvi, hi ha confiança en les possibilitats adaptatives del Regne Unit i això fa que als escocesos que voldrien més devolution sense independència no se'ls plantegin els mateixos problemes a l'hora de donar suport a l'status-quo que veuen amb possibilitats reals d'evolucionar.
