Barcelona · L'aprovació aquest dimecres de la LEC ha centrat les ires desinformatives de la Brunete mediática' a causa del blindatge de la immersió lingüística i l'eliminació de la imposició de la tercera hora de castellà. El Mundo, amb més de mitja portada dedicada a l'assumpte, ha estat el més explícit: Cataluña consuma la secesión lingüística con su ley educativa'. De nou, el ranci espanyolisme atia la confrontació envers Catalunya per vendre uns quants exemplars més dels seus infumables rotatius.


A destacar, del diari de Pedro J. Ramírez, a més del titular, el comentari que fa a la foto de portada, en què Mas assenyala a Montilla el lloc on s'ha de posar perquè els facin als dos la foto simbolitzant l'acord per la LEC dels dos grans partits catalans. El peu de foto és el socialista sumiso'. Si no fos un dels diaris més llegits arreu de l'estat, podria ser fins i tot divertit. L'editorial obre amb un Una ley que aleja a Cataluña de España', i s'hi exposa que Cataluña se independiza de España en materia educativa al implantar un modelo monolingüe en las escuelas'. Era d'esperar, però, la reacció de la caverna mediàtica, perquè representa la mateixa Espanya que és incapaç d'entendre i acceptar que llengües com el català no esdevinguin un reducte marginal i folklòric. Què es pensen aquests, protegint una llengua que no és la comuna de todos los españoles'; és la idea principal que traspuen tots els escrits vomitats des de la capital.

La Razón, per la seva banda, exclama que PSC, CiU y ERC unen sus fuerzas para aprobar la ley que arrincona el castellano', destaca ja des de l'inici les -minses- protestes que hi va haver davant del Parlament, i es fa seva una de les pancartes presents: Ley de Exterminación del Castellano'.

El prehistòric i monàrquic ABC també s'uneix al guió escrit amb el titular Luz verde a la ley gestada por CiU y PSC para erradicar el castellano en la escuela catalana', i entre les novetats de la Llei, s'exclama del gran pecat que la LEC Exige a los docentes que dominen la cultura catalana', i no només això, sinó que també exigeix conocimientos sobre las instituciones y la cultura de Cataluña'. Poc espai hi ha per al debat quan aquests diaris s'exalten per una llei que exigeix, exactament, el mateix que exigeixen les lleis educatives de tots els països del món: que els professors en coneguin la llengua i la cultura pròpia. En el cas català, però, la normalitat passa a ser anormal i fruit del nacionalismo excluyente'.

Com sempre, i el més curiós, és que els mateixos que s'autoanomenen no nacionalistes o constitucionalistes -i aquí hi podem incloure PP, Ciutadans, UPyD i la Brunete- són els que només tenen raó de ser i obtenen vots i lectors a base d'atiar suposats conflictes lingüístics quasi inexistents en comptes de parlar d'allò que ells anomenen el que realment interessa a la gent'. Així doncs, mentre la discussió i la divisió que hi ha hagut en la votació de la LEC a Catalunya no ha estat, en cap cas, sobre la immersió lingüística, sinó sobre aspectes socials de la llei -que ha portat als sindicats i a Iniciativa a estar-hi en contra- han hagut de ser els no nacionalistes' els que hagin parlat de "secessió lingüística" i "eradicació del castellà". I és que la característica principal del nacionalisme espanyol, imperialista per naturalesa, l'obliga a disfressar-se de constitucionalisme' per intentar semblar menys totalitari del que és.