Barcelona · "Erra qui pensa que totes les aliances teixides avui entre catalans i valencians al voltant del corredor ferroviari mediterrani en aquesta dècada dels segles XXI són un episodi anecdòtic sense major ambició ni tradició". Josep Vicent Boira, màxim coneixedor de les potencialitats del corredor del Mediterrani, ja indicava fa mesos la importància estratègica, política, geogràfica, econòmica i de futur de l'Eix del Mediterrani.

Les advertències d'un dels màxims experts en les relacions catalano-valencianes al llarg de la història han cristal·litzat aquesta setmana en la publicació d'un estudi del grup Media.cat en el qual es corrobora la unanimitat existent entre gran part dels actors de Catalunya i el País Valencià per fer real la creació d'aquesta infraestructura. Sota el títol de El Corredor Mediterrani a la premsa escrita catalana i valenciana, l'informe de Media.cat -elaborat en col·laboració entre el Grup de Periodistes Ramon Barnils i l'Associació Catalana de Professionals- ha analitzat 388 notícies en les quals s'esmenta i el Corredor Mediterrani aparegudes als mitjans de comunicació entre l'1 de gener i el 31 de juny de 2010.

El resultat mostra una unanimitat aclaparadora: la major part dels articles estudiats fan referència als avantatges econòmics que tindria la infraestructura per al territori comprès dins els Països Catalans. L'informe conclou que la reclamació de l'Eix del Mediterrani ha estat assumida tant per la classe política valenciana com per la catalana, i que existeix una unanimitat real sobre la necessitat del Corredor Mediterrani: "Tant els mitjans de comunicació, com la classe política, com la societat civil el reivindiquen".

Tanmateix, l'estudi de Media.cat també indica que els articles publicats als mitjans critiquen en molt baixa mesura la política del Govern espanyol i que el tema del Corredor del Mediterrani es tracta "amb poca profunditat": poques peces periodístiques reivindiquen l'oportunitat que suposa l'Eix del Mediterrani per a ajudar a restablir llaços i espais d'enteniment entre Catalunya i el País Valencià, i alhora manquen elements per a la comprensió del públic no especialitzat. Per altra banda, en un 74% de les peces estudiades, l'enfocament és essencialment econòmic i en la major part d'articles periodístics es prioritzen les fonts polítiques en les seves informacions.