Miquel Almirall · Em vaig instal·lar davant el televisor per gaudir d'un gran partit de futbol en el qual jugaven dos equips dels Països Catalans, el València i el Vila-real. Vaig triar TV3 per veure'l per dos motius: perquè diuen que és la teva i perquè en els anuncis en què informen dels partits que emetran insisteixen que cal mirar TV3 Perquè som dels teus. No vaig aguantar gaire estona amb el volum posat. Després de dotze minuts de partit vaig decidir que ja en tenia prou i vaig decidir continuar veient el partit sense so.


He de reconèixer que no em va sorprendre el que vaig sentir. Una vegada més, la teva era la seva i l'eslogan de Perquè som dels teus era un prodigiós Perquè són dels seus. El discurs espanyol en l'àmbit esportiu, d'altra banda res extraordinari, era omnipresent.

Passo a les dades. En connectar amb València, el periodista que és arran de gespa va dir dues vegades que érem davant d'un "derbi de la Comunitat Valenciana". Tot just començar el partit, el narrador va escombrar cap a casa i va dir que es jugava "el derbi de la Comunitat Valenciana". Com que tot és susceptible d'empitjorar, el comentarista tècnic del partit va arrodonir el cercle dient que es tractava d'un "derbi autonòmic". Però no era tot. Encara n'hi hauria més. Minuts després, el periodista arran de gespa va dir dues vegades en un interval de pocs segons (es veu que li feia il·lusió de remarcar-ho) que hi havia un futbolista del submarí groc que era "l'únic jugador de la Comunitat Valenciana del Vila-real". Es veu que li sabia greu que només jugués un comunitatovalencià.

La conclusió, doncs, és clara: tenim l'enemic instal·lat a casa. En un doble sentit, com a mínim: en el televisor i a la Televisió de Catalunya, el 3 de la qual ja delatava de bell antuvi el marc de referència espanyol.

Fa pocs dies vaig llegir que el president de la CCMA, l'Albert Sáez, ha encarregat l'elaboració d'un llibre d'estil. Se suposa que la qüestió nacional hi ha de ser. Tot plegat permet pensar que hi pot haver dos problemes. El primer problema rau en el contingut d'aquest llibre d'estil. Però no és pas el menor. El segon problema rau en el fet que, segons què digui aquest llibre d'estil, quins periodistes i col·laboradors el posaran en pràctica.

Hem dit que no és un problema pas menor perquè no es tractarà, si el contingut del llibre d'estil és nacional i no pas autonòmic, d'una aplicació cega del que disposi el document. Darrere de les paraules que comentem no hi ha una simple qüestió lèxica que se soluciona amb un simple canvi de paraules. Darrere del que diem hi ha un sentit comú espanyol que cal substituir per un sentit comú català. Caldrà que els déus acompanyin el senyor Sáez en aquest feixuc viatge.