La flamant IB3 és “un bunyol impresentable i qui sap si irreversible”. Així de clar i de català. La televisió particular de Matas, que va començar a emetre el mes de març i que va posar en marxa els seus informatius a mitjans de setembre, “va donar la sorpresa en estrenar-se amb un model lingüístic ben acceptable i del tot normatiu que contrasta agradablement amb el desgavell que es pot escoltar a IB3 Ràdio; llàstima que els continguts resultin tan inequívocament partidistes que molts ja trobin més adequada la denominació de PP3”. El periodista Sebastià Alzamora, a l’Avui, explica: “l’absurd i la polèmica van arribar amb la gala inaugural, a la qual els partits de l’oposició es van negar a assistir, mentre que les màximes autoritats locals hi ballaven sons llatins al ritme que els marcaven un seguit de cantants de segona fila, movent el cul i les manetes. A la tal gala -retransmesa també pel 33 gràcies al prodigiós acord Maragall-Matas- s’hi va parlar majoritàriament en castellà, i la xavacaneria i l’horterada desfermades foren la pauta estètica: dues circumstàncies que després s’han convertit en marca de la casa”. Alzamora detalla la ínfima proporció de continguts en català que emet IB3, només un 30%. Maria Umbert, la directora general d’IB3, justifica aquesta desproporció “argumentant que reflecteix la realitat lingüística de Balears. IB3, doncs, no es planteja com un mitjà que intervé dins una societat, sinó com un mirall”. Alzamora reflexiona amargament sobre aquesta argumentació: “el pitjor és la possibilitat que els responsables del disbarat tinguin raó i el seu producte no sigui més que un reflex fidel de la societat illenca: llavors sí que ens trobaríem davant d’un irreversible i definitiu naufragi”.
