Les dades són eloqüents: ni un sol producte dels que San Miguel ven a Catalunya porta la llengua catalana a l’etiqueta. Ni a la informació bàsica ni enlloc. Així ho feia el 2001 i així ho continua fent a dia d’avui, en una mostra de ceguesa i xuleria empresarial com poques n’hi ha. Un estudi de la Plataforma per la Llengua acabat de sortir del forn revel.la que de les tres empreses amb més concentració industrial a casa nostra i que més facturen a l’Estat espanyol (Damm, Mahou-San Miguel i Heineken), només San Miguel se situa fora de la tendència general , tot i comptar amb un fort arrelament a Catalunya.
En general, val a dir que el català es troba encara infravalorat en l’etiquetatge de les cerveses per les empreses de més facturació a nivell estatal, ja que només un 27% dels seus productes que es poden comprar a Catalunya són en català. Això sí, es produeixen situacions tan paradoxals com que el portuguès apareix en la meitat dels productes d’aquestes grans marques sense ser ni llengua oficial ni llengua pròpia.
Si ens atenem al comportament de cada empresa, però, hi ha una clara tendència a normalitzar la política d’atenció al consumidor. Així, la primera empresa catalana en facturació, i una de les capdavanteres a nivell estatal, el grup Damm, actualment ja incorpora el català en dues terceres parts de la seva oferta (el 2001 només ho feia amb la Xibeca), també en els productes de més consum (Estrella Damm, Free Damm). Tot i que en altres de més nous (Bock Damm, AK Damm o Damm Lemon), i val a dir que de molt menys consum, encara no s’etiqueta en català, l’evolució observada mostra una voluntat clara d’aplicar progressivament una política de responsabilitat amb els consumidors i la seva llengua.
Les altres dues grans empreses a nivell estatal, Heineken i Mahou-San Miguel, no empren la llengua dels consumidors quan venen a Catalunya, però en canvi sí que utilitzen llengües de comunitats lingüístiques menors que la catalana. En això, San Miguel és la que té més productes en altres llengües i n’incorpora més diversitat, arribant a més de 20 en una sola etiqueta. Menys la catalana, esclar. Potser tot això ajuda a entendre per on poden anar els trets d'un dels festivals de música que patrocina aquesta empresa, el Senglar Rock, tal com apunta aquesta setmana el col.laborador de Tribuna de les terres de Ponent. El cas de Heineken, tot i estar en aquesta línia, pot ser més disculpable si es té en compte que només disposa de quatre productes i que fa menys temps que està en el mercat català.
Si parlem d’empreses catalanes, a més de l’evolució de Damm, cal fer un esment especial a l’exemplaritat de Moritz, marca renascuda el 2004 i que des dels seus inicis ha apostat pel català. Aquesta llengua no només és present en les dades bàsiques, sinó també en tota la resta d’informació complementària que s’hi dóna, sovint la part majoritària pel que fa a text escrit. En un altre apartat, el de les cerveses d’elaboració artesanal, la normalitat de la nostra llengua és absoluta.
En definitiva, doncs, hi ha qui innova i aposta per adaptar-se a les característiques del consumidor, sortosament la majoria, i hi ha qui s’estanca i mira cap a un altre costat. El que està clar és que, després de més de 9 anys d’haver-se aprovat la Llei de política lingüística i més de 13 de l’aprovació de l’Estatut del Consumidor, la Plataforma per la Llengua continua denunciant “que encara quedi pendent per desenvolupar una normativa que reguli el deure d’etiquetar la totalitat dels productes en català”.
