L'estiu de l'any passat, mitja Catalunya va calçar les xancletes de dit, conegudes com a flip-flop, ornamentades amb la bandera brasilenya, país que s'associa amb la gresca carnavalesca, l'anar a la platja, la roba lleugera... Enguany, tothom qui ho desitgi ja pot calçar les mateixes xancletes lluint la Senyera, gràcies a la iniciativa de cinc amics gironins que han tret al mercat les Tatxoles, el calçat estiuenc amb senyera incorporada, de la qual ja n'han venut 5.000 unitats en tan sols una setmana. "Som d'aquí, de casa, de tota la vida, per això ens calcem la senyera, perquè quin sentit tindria posar-nos unes xancletes amb una altra bandera? I és que si som catalans, per què no portem unes xancletes catalanes?", expliquen els promotors.
Si a mitjans de maig es va saber que Catalunya ja disposa d'una beguda energètica pròpia, el Despertaferro, ara són les xancletes de platja les que també s'apunten a la moda. El fet nacional, doncs, es demostra una clara estratègia de màrqueting. Un fet nacional que, massa vegades, els grans empresaris menystenen i que, de retruc, afavoreix l'aparició de petits empresaris amb una idea clara de país. Un dels promotors de les Tatxoles, Xavier Rodríguez, comenta: "És un fet identitari. No ens volem fer rics. Simplement volem contribuir a fer país", afirmant que se sentirà satisfet si recuperen els diners que hi van invertir i veuen que les Tatxoles serveixen per calçar mil i un peus arreu del país.
Divendres tindrà lloc la presentació oficial de les Tatxoles, amb un concert a Torroella de Montgrí en què hi participaran Joel Joan, Gerard Quintana i Mazoni, entre d'altres. El 5% del preu de l'entrada anirà destinat a l'ONG Grup Intercultural Jamia Kafo, de Vidreres, que està duent a terme un projecte solidari al Senegal.
L'origen del calçat cal buscar-lo en un viatge que cinc amics van fer al Brasil, d'on en van tornar carregats de xancletes per regalar a les amistats. Mig en broma, mig seriosament, se'ls va ocórrer que ells també podrien produir-ne, però ornamentant-les amb la senyera. Van anar donant voltes a la idea i, finalment, es van llançar a l'aventura. Tot i no tenir cap experiència professional en el món del calçat, van posar-se en contacte amb un fabricants de la Xina. Després d'alguna mostra que no s'acabava d'ajustar a les seves demandes qualitatives, finalment van aconseguir un producte òptim que venen al preu de 15 euros. Per batejar-les, van triar el nom de tatxoles, el mot inventat amb què l'equip de voleibol on jugava Xavier Rodríguez anomenava les xancletes de dit, sense que ningú sabés ben bé per què.
"Han tingut una molt bona rebuda en el mercat", comenta Rodríguez, que explica que es poden trobar en diversos punts de venda d'arreu del país, o per Internet mateix, fins al punt que algun comerç del País Basc ja els ha fet alguna comanda via web per poder distribuir les Tatxoles a la costa basca.
I qui no vulgui calçar les Tatxoles, perquè no les acaba de trobar còmodes, però també vulgui lluir la seva catalanitat, sempre podrà continuar calçant les espardenyes de tota la vida, un calçat autènticament català que, en els darrers anys, també ha viscut un repunt quant a popularitat i ús entre el jovent nacionalment conscient.
